Tenint en compte que els últims anys la ficció televisiva ha adquirit els valors de producció i la qualitat artística que tradicionalment s'associaven tan sols al cine, és lògic que les telesèries es vagin fent un lloc en els festivals. Aquest raonament explica que la gran protagonista de la jornada ahir a la Mostra fos Olive Kitteridge, minisèrie de la HBO basada en la novel·la d'Elizabeth Strout -premi Pulitzer el 2008- que Lisa Cholodenko ha dirigit per a Frances McDormand.
La frase prèvia no està mal redactada: acostumem a dir que són els actors els que treballen per als directors, però en aquest cas és a la inversa. McDormand va adquirir al seu dia els drets del llibre i ha exercit de productora executiva del projecte. «Quan el meu fill va fer 13 anys em vaig adonar que només en faltaven cinc perquè se n'anés de casa, i que llavors jo no pararia de plorar fora que estigués molt ocupada», va recordar ahir l'actriu. El resultat d'aquella decisió és una obra plena d'humor i de melancolia, per a la qual el format de minisèrie sembla més adequat que el de llargmetratge d'una hora i mitja.
«Que duri quatre hores em sembla bé, però si en durés sis seria millor, i si en durés 10 encara millor. Podríem haver fet una pel·lícula que durés dos anys. Les dones som molt complexes», va fer broma McDormand, i immediatament va puntualitzar: «Considerar-la només una història de dones seria menysprear-la. És un gran tapís humà». I va afegir: «Els homes de 50 anys són el públic ideal per a aquesta pel·lícula, perquè així poden sentir que les seves mares reben el que es mereixen per tot el que els van fer passar quan eren petits».
El nucli de la pel·lícula és el problemàtic matrimoni, ple de frustracions, decepcions i sacrificis, que la professora de matemàtiques del títol compon amb Henry (Richard Jenkins), un farmacèutic. Si ell és tot afecte i optimisme, ella és una dona escèptica i sarcàstica per a qui l'ésser humà i el món en general no ofereixen motius d'alegria. El personatge no és fàcilment estimable, però McDormand aconsegueix un retrat ple de matisos que l'humanitza sense necessitat de llimar-li les arestes. Probablement és un dels millors treballs de la seva carrera, per la qual també ahir va rebre un premi al Talent Visionari. «Els meus personatges en pel·lícules com Sang fàcil i Arde Mississipi han estat com una preparació per a Olive de la mateixa manera que, en el teatre, quan ets una actriu jove interpretes papers secundaris en obres d'Ibsen i Txékhov i amb el temps t'ofereixen els papers principals».
PRODUCTORA I MESTRESSA DE CASA / Finalment, l'actriu va explicar per què en cap moment va considerar la idea de dirigir Olive Kitteridge ella mateixa. «Amb un director a la família ja n'hi ha prou». McDormand està casada des de fa 32 anys amb el gran dels germans Coen, Joel. «Jo no seria bona. Però sóc una gran productora, en bona mesura perquè sóc una gran mestressa de casa: sóc molt bona decorant la casa, organitzo uns sopars estupends, i planxo de mort. I el treball d'un productor no és gaire diferent del d'una mestressa de casa».