El boom de Marta Rojals (amb èxit de crítica, bones vendes dins d'un ordre, amb un coixí generacional i efervescència a les xarxes socials) té dos clars precedents en l'èxit d'Els jugadors de whist, de Vicenç Pagès Jordà, el 2009, i Maletes perdudes, de Jordi Puntí, el 2010. Doncs bé, el primer d'ells torna a la càrrega amb Dies de frontera (Proa), el llibre amb què ha obtingut el Premi Sant Jordi i que arriba a les llibreries aquest 13 de febrer. La frontera de Pagès Jordà (Figueres, 1963) és aquesta franja plena de camions, alcohol, tabac, prostitució i gasolina barats que uneix o separa França i l'Empordà, i també el territori inestable d'una generació, entre els 30 i els 40 anys, amb un peu en la precarietat laboral, sentimental, familiar, i el d'una parella molt concreta que, en plena crisi a causa d'una relliscada, ha de decidir si la seva història va de debò o no.
VICENÇ PAGÈS JORDÀ
Amor precari a 'Dies de frontera'
El més llegit
- Els ‘coliving’ dupliquen la seva capacitat i superen els 500 milions d’inversió
- Compte enrere per a l’eclipsi del segle: Catalunya ja prepara un mapa detallat amb els millors llocs per gaudir d’aquest fenomen
- Cau a la Seu d’Urgell una banda que va guanyar 10 milions d’euros venent mobles falsos de disseny exclusiu
- Un mur d’afusellament a Montjuïc
- L’històric bar Diego diu adeu després de 40 anys a l’Hospitalet