El Museu Nacional d'Art de Catalunya acollirà entre el 12 de desembre i el 25 de maig la primera gran exposició retrospectiva del fotògraf Joan Colom (Barcelona, 1921). Un dels grans noms de la nova avantguarda fotogràfica dels anys 50 i 60, el valor del qual, a causa d'una retirada prematura el 1964 i de la nul·la difusió del treball ocult que va emprendre després de jubilar-se com a comptable, no va ser reconegut fins als anys 90.
La mostra parteix d'una exploració, a càrrec dels comissaris David Balsells i Jorge Ribalta, de l'arxiu del fotògraf, donat al museu l'any 2012 amb el compromís de realitzar una gran mostra en vida de l'autor. Juntament amb el llibre monogràfic que no es publicarà fins al mes de març, la mostra 'Jo faig el carrer. Joan Colom. Fotografies 1957-2010' ha de suposar el pas final de la "restitució al món de la fotografia de Joan Colom", en paraules del director del MNAC, Pepe Serra. Una restitució que es va iniciar quan el mateix museu, l'any 1999, va recuperar l'exposició 'El carrer', 50 fotografies de la mala vida al Barri Xino que el van donar a conèixer el 1961.
El miler d'imatges exhibides al MNAC recorren l'etapa inicial de Colom, centrada en els salons, concursos i associacionisme fotogràfic, la seva participació en el grup El Mussol i una fugaç aparició seva entre els grans noms d'una generació de fotògrafs (Català-Roca, Masats, Forcano, Terré, Miserachs, Pomés, Maspons) frustrada ràpidament el 1964, quan la denúncia d'una dona que apareixia en una fotografia de Colom per al llibre de Camilo José Cela 'Izas, rabizas y colipoterras' el va fer abandonar la fotografia i qualsevol possibilitat de professionalitzar-se.
Fins que va complir els 69 anys, ja jubilat, Colom no va tornar a passejar-se amb la càmera com un caçador furtiu d'imatges pel Raval, aquesta vegada fotografiant en color. Són 30 anys de producció que es mostren per primera vegada de forma àmplia (només s'havien pogut entreveure en una exposició celebrada fa dos anys a Sonimag). En aquesta etapa, el fotògraf va reprendre els seus tombs amb una càmera dissimulada a la mà, caçant furtivament escenes del carrer amb especial interès en els personatges més marginals. En la seva faceta més crua (a part de les fotografies de nens del carrer), prostitutes, borratxos i captaires als anys 60, als quals es van incorporar en les fotografies dels últims 30 anys jonquis i el turisme de més baixa estofa.
"És interessant veure com torna al mateix lloc, amb el mateix mètode, 50 anys més tard, i com documenta les transformacions socials", opina Balsells.