La dolorosa experiència de la mort d'un fill va inspirar l'obra de Gemma Brió Llibert, que fins al 8 de desembre es representa a l'Almeria Teatre. Una mare relata els 15 dies de la vida del seu nadó. La muntanya russa de sentiments i la relació amb la parella, els metges, la família i els amics. «És un homenatge al meu fill però tractat des de la ficció. Una tragèdia moderna, amb moments d'humor, surrealisme i fantasia», declara l'autora i actriu, que comparteix escenari amb la cantant Mürfila i Tàtels Pérez en un muntatge que dirigeix Norbert Martínez, parella de Brió.

La història és narrada a partir del personatge de la mare (la mateixa Brió), que convoca dues còmplices que l'ajuden a verbalitzar els seus actes i pensaments. «Per ella mateixa n'és incapaç i crea dos éssers imaginaris: la rockera i una amiga que donaran veu a la resta de personatges», diu l'autora, que recorre a la fantasia per acostar-se a un succés traumàtic de la seva vida. Però el viatge argumental, assegura, va més enllà d'aquesta ferida. «És un viatge que ens pot ajudar a entendre altres vides i a plantejar-nos grans dubtes».

L'EUTANÀSIA / A la peça hi ha denúncia i agraïments; una marcada reflexió sobre l'eutanàsia, la por a la malaltia, el sentit de la justícia... «Es parla de l'amistat incondicional, de l'amor, la felicitat i fins i tot del sistema sanitari. Un sistema que va ser exemple per a molts països i que avui s'ensorra».

El muntatge és com un «clarobscur de Caravaggio», el defineix Martínez. Amb la llum de la vitalitat, l'esperança i la il·lusió cobrint la negritud de la ràbia i el patiment. «Enfoco els temes des de l'humor, la ironia, l'absurd, des d'una veu amb prejudicis, contradiccions, cançons, errors, encerts i valentia. Des de la vida mateixa», il·lustra l'autora.

Mürfila actua, canta i interpreta a la guitarra «de forma molt canyera» peces conegudes i alguna d'inèdita composta per a aquest muntatge. «Sóc com una narradora rockera i extravagant. Faig de mi mateixa», explica l'artista, que es congratula del to lluminós que sobrevola la peça. «És un text dur però la mirada és positiva i des d'un angle alegre».

L'autora explica que en el títol hi ha, el nom del nadó, un pòsit significant. «El d'una persona alliberada; un esclau lliure». I aquesta mateixa sensació d'alliberament la sent el públic, ha constatat Brió. «Impacta perquè no deixa ningú indiferent, però també hi ha somriures i es viu una catarsi d'emocions». Va quedar clar el dia de l'estrena amb la reacció d'amics de la professió.