Seixanta obres d'autors com Modest Urgell, David Hockney, Monet, Antoni Tàpies, Perejaume, Magritte i Joan Miró s'exhibiran a partir d'aquest dijous a la Fundació Miró de Barcelona en l'exposició, 'Davant l'horitzó', dedicada a aquest element recurrent de l'art modern, "inabastable i misteriós", des de mitjans del segle XIX fins avui.

La comissària de la mostra, Martina Millà, ha explicat avui en roda de premsa que sense Miró aquesta exposició no hauria estat possible, ja que el tema de l'horitzó va ser habitual en la seva dilatada trajectòria, tema que va aprenendre en els seus inicis de Modest Urgell, amb qui dialoga en la primera sala gràcies a la seva obra 'Pintura' (1973), col·locada al costat de 'Paisatge' (1893-1919).

Millà ha considerat que l'exposició, que es clausurarà el 16 de febrer del 2014, permet fer un recorregut per la plasmació de l'horitzó, des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat, especialment en l'àmbit de la pintura, encara que sense oblidar ni la fotografia ni l'escultura.

Contraposant obres molt diferents d'artistes de tradicions diferents, el públic podrà veure com "conversen" entre si les peces a les sales de la Fundació Miró. La comissària ha defensat que l'horitzó "dóna molt de si, és un lloc molt especial que no s'arriba a entendre mai, en el qual es concentren totes les paradoxes i els misteris de la pràctica artística".

Segons la seva opinió, també és "una línia inabastable, que a la vegada posa límits, que no s'acaba mai, com l'art, com Joan Miró". Tal com ha col·locat els llenços, la comissària entén que l'exposició servirà al públic per "aprofundir, delectar-se amb la pintura i aplaudir els artistes, en un moment de gran celebració".

MIRÓ AL MAJESTIC

La mostra arrenca amb una sala molt "mironiana", amb tres peces de gran format de Modest Urgell, Joan Miró i Perejaume, de generacions diferents, però amb el mateix interès pel paisatge. Sobre el quadro d'Urgell, la directora de la Fundació, Rosa Malet, ha recordat que durant molts anys va estar penjat al vestíbul de l'Hotel Majestic de Barcelona, un establiment on Miró solia recalar i on, "en lloc de fer la migdiada, aprofitava per asseure's davant aquest llenç".

A la segona sala, Millà ha optat per col·locar-hi diverses obres d'artistes com August Strindberg, Ferdinand Hodler, Gerhard Richter o Anna-Eva Bergman, representatius tots de l'origen de la plasmació de l'horitzó com a gènere en el context germànic, suís i escandinau, entre el romanticisme i el simbolisme.

DALÍ, ERNST I VAN DONGEN

En una altra de les sales, es pot conèixer la tradició francesa, amb obres d'Edourd Vuillard, Alexander Calder o François Morellet, mentre que hi ha un espai dedicat a un grup de marines, de pintors com Salvador Dalí, Max Ernst, Kees van Dongen o Pierre Bonnard.

L'exposició no obvia el contrast entre els horitzons de la tradició europea respecte als de l'art japonès, amb obres de Hiroshi Sugimoto i la pintora Yayoi Kusama.

La dimensió més espiritual d'aquest element queda patent en les obres d'Ettore Spalletti, Yves Klein i Marc Chagall, i la que té relació amb el paisatge industrial o postindustrial compta amb peces de Georg Baselitz o David Hockney.

L'ESCULTURA

L'escultura té el seu espai en la mostra, i destaca un 'Dic' de Carl Andre, del 1978, de més de set metres de longitud, i elaborada en cedre vermell.

L'exposició, amb les llegendàries fotografies d'Ansel Adams sobre els paisatges nord-americans, dedica una secció al diàleg intercultural, amb el 'Cercle cremat', d'Antoni Tàpies, un artista que, segons Millà, no és pintor de "grans horitzons", però que aquí li serveix per contraposar al català Nicolau Raurich.

Les obres de Claude Monet, Alphonse Osbert, Antoni Llena, Olafur Eliasson i l'espectacular 'Le château des Pyrénées', de René Magritte, actuen a manera d'epíleg al permetre, segons Millà, "posar en ordre una sèrie de conclusions sobre l'horitzó".