El Govern nord-americà ha recuperat 400 pàgines del diari d'Alfred Rosenberg, un dels col·laboradors i ministres d'Adolf Hitler, que va ser condemnat en els judicis de Nuremberg i executat el 1946 per crims contra la humanitat i va tenir un important paper en l'exterminació de jueus durant la segona guerra mundial.

Segons va informar ahir Reuters, un estudi preliminar ha revelat informació sobre les reunions que Rosenberg va mantenir amb Hitler i altres líders nazis, com Heinrich Himmler i Herman Göering, i detalls sobre l'intent d'ocupació alemanya de la Unió Soviètica i els assassinats de jueus i ciutadans dels països d'Europa de l'Est.

Detalls sobre el Tercer Reich

"La documentació és de considerable importància per a l'estudi de l'era nazi i de la història de l'Holocaust", va valorar el Museu en Memòria de l'Holocaust dels Estats Units a Washington. "Una anàlisi superficial del contingut del material podria aportar nova informació sobre temes importants de la política del Tercer Reich. El diari serà molt important com a font de informació per als historiadors i pot arribar a contradir part del que se sabia fins ara".   

Segons el museu, aquests diaris de Rosenberg, que anirien des de la primavera del 1936 a l'hivern del 1944, podrien contenir detalls sobre les tensions entre els líders alemanys en particular, sobre la crisi que va causar el vol de Rudolf Hess a Anglaterra el 1941 o el saqueig d'art per tot Europa.

El fiscal de Nuremberg

Rosenberg va ser un dels ideòlegs del nazisme i defensor de les teories sobre la raça superior. Va ser ministre dels Territoris Ocupats de l'Est i va dirigir l'espoli sistemàtic de l'art dels jueus. El seu diari va desaparèixer després dels judicis de Nuremberg, on va ser condemnat. Un de fiscals, Robert Kempner, va ser sospitós de traficar amb material del procés contra els alts càrrecs nazis detinguts. Nascut a Alemanya, Kempner havia fugit dels nazis als Estats Units en la dècada dels 30 i no va tornar al seu país fins que es van celebrar els judicis. En les seves memòries va citar textos dels diaris de Rosenberg i després de la seva mort, el 1993, els seus hereus, després de diverses disputes, van acabar donant els seus papers al Museu de l'Holocaust, no obstant, moltes de les pàgines havien desaparegut i el diari del dirigent nazi seguia perdut.