Phoenix és un d'aquells grups que justifiquen l'existència del concert enfront de la gravació discogràfica. El grup de Versalles es va menjar l'escenari més gran i intimidant del festival, el Heineken, amb un repertori de pop vehement, amb invasius gestos rockers i una demolidora base rítmica. Un únic però: va dependre massa del seu penúltim disc,Wolfgang Amadeus Phoenix.
Però si la música en directe, i més en un gran recinte, ha de sacsejar el públic, Phoenix és el grup. Unsetexpeditiu que es va obrir ambEntertainmenti va tensar la corda amb peces noves comThe real thing iTrying to be cool, i repesques enriquides deLasso, Lisztomania, Fences...
'SET' IMPLACABLE / Doble ració de teclats i, a vegades, de percussions amb dos músics extra, però la guitarra posant tots els accents. Ritmes ballables, infecciosos, sexis. AmbGirlfriendiChloroformva seguir l'exhibició, i el repertori tan sol es va encallar una mica amb les divagacions que van seguir aLove like sunset. Però 1901 va poder amb tot. Capitulació.
Que un individu esquifit i poc expressiu com Thomas Mars es converteixi enfrontmannomés s'explica per la potència contagiosa de les cançons que té entre les mans. Fins i tot J. Mascis (Dinosaur Jr) va caure a les seves xarxes i s'hi va sumar en la recta final, cap aRomei elrepriseèpic d'En-
tertainment. Exhibició de poder.