Els Estopa han acabat la gira a Mèxic i estan un altre cop casa, que per a ells és el més semblant al nirvana. Fa tres anys van comprar a Sant Feliu de Llobregat una sucursal bancària i la van convertir en estudi. On abans es tallava l'aixeta del crèdit, els Muñoz obren la comporta de la creativitat (i la nevera de les cerveses). ¡Això és resistència simbòlica! Hi ha estat Shakira gravant el seu últim disc, i Jose Corbacho passa a visualitzar un vídeo deSomos gente honrada, la primera pel·lícula d'Alejandro Marzoa que produeix i per a la qual Estopa ha compost el tema central. Tocaria descans. Es podrien donar un respir l'un de l'altre. Però no. Són com Càstor i Pòl·lux, però del Baix.

-Veig que han okupat un banc.

David. No hi doni tanta importància. És el local que venien sota de casa dels meus pares.

-Deuen haver conservat la caixa forta.No, no.

Jose.

-Els hauria anat bé.Ens van bé els vidres antibales, perquè insonoritzen.

D.

-Em referia que tenen ingressos de primera divisió.

J. Jo vaig pel món amb 10 o 15 euros a la butxaca.

D.A mi la meva dona no em dóna diners. Ara anava a comprar tabac i no arribava als 4,80 del paquet.

-Han venut més de quatre milions de discos. Una mina.

D.En som conscients, però traiem importància a l'assumpte, de debò.

J.En donem la culpa a la sort. Li podia haver passat a un altre. Nosaltres ni tan sols cantem bé, ni som els millors guitarristes, ni som grans poetes.

-Llavors, ¿en què consisteix el verí d'Estopa?

J.A pretendre no agradar a tothom.

-Agraden a Carmen Lomana. Això deu desorientar.

D.A mi em va agradar. Ens van avisar: «¡Que hi ha la Lomana». I nosaltres: «¡No fotis!». I veus la senyora aquesta, que és de«o sea», ballant com una boja i dius: «Doncs potser és unahippyla dona».

J.Aquell dia també hi era El Cordobés. És un paio encantador.

D.Però ella no es va creure ningú per entrar al camerino. Potser l'estem prejutjant, jo el primer.

-Prejutjar és humà.

D.Sol passar quan veus un personatge a la tele i et cau malament. Un dia el coneixes i passa una cosa estranya. Amb el temps, t'adones que hi ha més gent guai que al contrari.

J.De gentchungan'hi ha poca. La nostra mare sempre ens diu: «Ai, que per a vosaltres tothom és bona gent». Però nosaltres estem atents.

-Vostès sempre surten bé a la foto.

D. Doncs no ho sé. No pensem mai què direm o cantarem.

J.Sempre hem odiat la típica persona que, quan l'ascendeixen a la feina o li ve una quantitat de diners, li canvia el caràcter.

D.Si ho féssim, ens odiaríem a nosaltres mateixos. La família, els amics i les parelles són els mateixos. Això et fa canviar poc.

J. Seguim més els anticonsells que els consells. No sabem què fer, però sabem què no fer.

-Per exemple, no queixar-se dels que 'sonen-molt-Estopa'. I penso en Melendi, en El Arrebato...

J. Sí, és cert que hi ha gent que practica el nostre kung-fu.

D.Ve el meu pare i ens diu: «Escolta, ¿heu tret una cançó?». Fins i tot a la teva família li has de dir: «Que no, que no som nosaltres». Però n'estem orgullosos. És publicitat indirecta, ¿no?

J.L'únic que pot molestar és que quan els parlen del nostre kung-fu, ens menyspreen. És com si els fes vergonya o una cosa així. Nosaltres reconeixem que hem escoltat Los Chichos, Extremoduro, La Polla Records, Sabina, Albert Pla.

D.Perquè tot fos perfecte, estaria bé que ho reconeguessin.

-Bé, el públic els compensa amb... ¿massa efusió?

D.Ens hi hem acostumat. L'altre dia vaig anar a un campionat de taekwondo del nen [de 5 anys] i 700 persones van venir a fer-se una foto. I jo deia: «¡Que sortirà el meu nen, cony; deixeu-me un minut que el vegi». Però no et cabreja.

J.Hem sabut fusionar el que és David i Jose Muñoz amb David i Jose d'Estopa. És com un afegit...

D.Com si no anés amb nosaltres. A casa no parlem mai d'aquesta cançó o l'altra, de «mira què m'han dit», de tal concert o aquella entrevista.

-¿No? Si mirem pel pany de casa seva, ¿què veiem?

D.A mi llegint el diari.

J.Depèn de l'hora, sense pijama o amb pijama.

-Ara els deuen tenir de Burberry.Jo segueixo tenint el de Supercoco. A més a més, me'l va regalar el meu germà.

D.

-En alguna cosa deuen haver canviat, segur.

D.¡Home! Som més grans. Abans estàvem més alterats i ara menys.

Qüestió d'hormones, m'imagino.

J.I érem més nocturns. Ara les ressaques són més llargues.

-El cert és que el seu paisatge no canvia. Cornellà , Sant Feliu, Esplugues.

D.El que més s'acosta a la nostra idea de pàtria és el Baix Llobregat. L'altre dia el meu fill em va preguntar: «¿Què és pàtria?». I jo li vaig contestar: «Millor país, fill».

-No els agrada això de 'pàtria'.

D. Veurà, ens han dit un munt de vegades que traguéssim la pasta fora, així, tranquil·lament. Però nosaltres tenim tots els diners aquí. Potser som més patriotes que Aznar.

J.Ho fem per dormir tranquils.

D.A mi quan em vénen que s'han d'abaixar els impostos, penso «ui». Si abaixen els impostos, hi ha retallades de la despesa social.

-Extremadura treu foc pels queixals amb les exigències catalanes. ¿Això on els deixa parats?

J.Quan anem a Zarza Capilla

-i hi anem a l'estiu, Setmana Santa i Nadal-, defensem Catalunya; i quan aquí sentim que els extremenys estan tot el dia prenent canyes, doncs ens sap molt greu.

D.Si aquesta gent que parla malament de Catalunya, vingués a Catalunya un mes o dos, els marxarien les ganes de parlar malament. No s'ha de buscar un problema on no hi és. En un referèndum jo votaria que no, però sense gaires arguments. El tema no em motiva gens. Però si a Catalunya es decidís la independència, no som qui per negar-la. La democràcia és respectar la decisió de la majoria. Si fos independent, jo seguiria al meu Baix Llobregat.

-I si no, sempre els quedarà Miami.Generalment, jo no me'n vull anar mai. Al principi hi va haver productors i gent de la discogràfica que ens deien: «Us en heu d'anar a Miami, i us ajunteu amb els cubans, i feu música amb no sé qui, i aneu a sopar amb Juanes». Nosaltres a Miami hi anem encantats, toquem el que faci falta i cap a casa.

D.

J.Quinze dies fora i al setzè,ens morim de pena.

D.A part, em sembla tot molt esnob. Allà es valora molt l¿artisteig. L¿exalcen. Barcelona sap tractar els artistes. Els posa al seu lloc.

¿¿També han dit `no¿ a moltes propostes de negoci?D. A programes de tele, a anuncis de bancs, a xampús dels cabells...

J.Sempre volem veure l¿storyboardabans de firmar el contracte.

D.No estem en contra de fer publicitat i que la música estigui allà...

J.... però que no ens facin fer elgilipolles.

D.¡Jo li tinc pànic a això! No és el mateix dirgilipolladesque fer elgilipolles. Un dels pitjors sentiments que pot tenir l¿ésser humà és la sensació de ridícul.

J. Si te¿n rius d¿algú que ha fet alguna cosa, ¿com ho has de fer tu?

D.Quan ens diuen «canteu alguna cosa a cappella», diem que no, perquè sempre que veiem algú fer-ho, diem: «Aquest tio ésgilipolles».

¿Ser conseqüents els importa. D.

Ho intentem. Encara que a vegades dius que no a una cosa i al cap d¿un temps et ve molt de gust. ­Nosaltres al principi dèiem que només ens agradaven els instruments acústics, i després vam escoltar algun ritme hip-hop i allà està gravat.

J.S¿han de fer petites concessions, però petites.

¿«Sabem el que volem i el que odiem», diuen en el seu `hit¿

Empanados.D.Odiem com canvia la gent quan fan algú encarregat. Els directors que només parlen amb directors, els empresaris que només parlen amb empresaris.

¿Els elitistes, vaja.J.Jo l¿elit la posaria a pelar patates. ¡Tota l¿elit!

D.Jo els posaria a picar carreteres, en un dia assolellat, amb el martell pneumàtic. Ta, ta, ta, ta.

¿Vostès són elit, d¿alguna manera.J.Però pelem patates. Haver treballat de cambrers ens ha ajudat moltíssim en la vida.

¿No em diran pas que segueixen te­nint consciència obrera... D.

¡Per descomptat! El meu oncle i els meus cosins són pencaires. I ens veiem molt amb el Queco, que era el que em deia «fot-li estopa al robot» quan treballàvem a la Novel Lahnwerk. D¿aquí ve el nostre nom.

J.Jo continuo valorant un euro. Em cauen cinc cèntims a terra, m¿ajupo i els agafo.

¿Però han entrat en un altre cercle. Noves companyies...D.Jo, les noves companyies que tinc són els pares del col·le del nen.

¿Vostès cantaven el carrer. Ara els queda lluny.D.¿Lluny? El trepitgem cada dia.

J.Continuem prenent-nos unes canyes. El carrer és allà, sempre. El tema que hem fet per a la pel·lículaSomos gente honradaés una cançó d¿amor al carrer.

D.«La calle está morena y guapa...». A mi m¿encanta estar al carrer. Al meu carrer. Al que tinc controlat.

J.Això sí, no anem a la porta d¿un col·legi a l¿hora de la sortida.

D.Però estem orgullosos d¿agradar als xavals, ¿eh? Ara, entre els fans, tenim des depuretonsfins a nens molt petits.

¿Tot sembla tan... ¿rodó? D.

Tot ha estat una bassa d¿oli. No tenim cap trauma. No hi ha un abans i un després de res.

J.Bé, hi va haver un ensurt a Mèxic.

¿¿Quina classe d¿ensurt?D.Després del concert, van segrestar un dels músics.

J.Bé, van segrestar...

D. ¡Van segrestar! Se¿n va anar a comprar cerveses a un Seven Eleven que hi havia a 15 metres. El van parar dos cotxes de policia, el van portar a un escombriaire i li van demanar 1.500 euros.

J.El van deixar anar pels 60 que portava a la butxaca. A Mèxic val més sortir amb un mexicà.

¿Parlant de Mèxic, sempre deixen anar el «¡Viva Zapata!» a `Partiendo la pana¿. ¿Avui té un altre sentit aquest crit?D.Per nosaltres, el crit té el mateix sentit des que vam treurePartiendo la pana, el 2001.

¿Doncs en un concert a Marbella, algun polític del PP va abandonar la llot­ja al sentir la consigna.D.La vam deixar anar i vam dir: «No volem retallades en sanitat, no volem retallades en educació, no volem que ens retallin la vida». ¡Ja veus que rebels que som!

J.Alguns mitjans intenten polititzar-nos, però la nostra ideologia és la mateixa ara que al principi. Si fóssim radicals, ja l¿hauríem format...

D.A més a més, si dir «no a les retallades en educació i sanitat» és radical, ¿a quin món hem arribat?

J.Hi ha gent que diu «vosaltres teniu molts diners, ¿què feu posant-vos la jaqueta del 15-M i tal?».

D.¡I això ens ho prenem com el cul! Sempre sospito de les intencions d¿aquells que ens ho diuen. Quan a algú el molesta que un artista expressi la seva opinió, fa un al·legat contra la llibertat d¿expressió. I si no vol llibertat d¿expressió, vol una dictadura. Nosaltres, al tenir el micro que tenim, sentim la responsabilitat de no posar pals a les rodes a la justícia social.

¿¿Ja els han cancel·lat algun concert per falta de liquiditat municipal?D.El que ens ha passat és que no ens han pagat.

J. I toquem igualment.

D.Algunes vegades ens han estafat, sí.

¿¿I han hagut d¿abaixar el caixet? D.

¡És clar! Hem hagut d¿abaixar el caixet, hem hagut de demanar als músics que cobrin menys. Però intentem que la gent no noti la crisi en l¿espectacle.

J.La despesa que utilitzem en producció és la mateixa que abans. Ara guanyem menys nosaltres, però queixar-nos seria una falta de respecte per a molts.

¿A aquestes altures del partit, ¿què els motiva de debò?D.Jo només vull fer cançons. Ahir em vaig quedar fins a les quatre de la matinada escrivint lletres. I quan el temps se¿t fa curt vol dir que fas una cosa que no li està costant al teu cervell. La passió segueix intacta.

J.Sempre quedem per tocar junts. Si aquell dia surten coses interessants, seguim. Si no, ens posem a jugar a la consola.

D.Ara escrivim més sobre nosaltres mateixos. Jo diria que mirem més a l¿interior que a l¿exterior. I, de sobte, surt un bolero o una rumba.

J. Deu ser l¿edat.

¿Són com el yin i el yang, ¿oi? Els germans Gallagher també, i van acabar en sonada baralla.D.Entre nosaltres hi ha una connexió total. Estem en la mateixa freqüència.

J.No ens barallem mai. Si de cas...

D.¡És que no hi ha ni un «si de cas»! Ja ni tan sols ens piquem en la consolaon line perquè tenim horarisconsorilesdiferents.

J.No hi ha motiu per barallar-se, i si n¿hi hagués, tampoc ens barallaríem. Si algun dia no ens veiem, l¿endemà ja ens estem trucant.

¿¿Com és el repartiment de papers?D.Jo sóc el cap. Per la mida, dic.

J.El David és el pensament instantani, i jo, el reflexiu. El meu germà és més d¿enfonsar la porta, i jo sóc més de pilota a terra. Ens equilibrem. Però som persones molt primàries, ¿eh?

¿Música a part, expliquin alguna cosa que facin junts.D.Anem a visitar ermites, amb la família.

¿¿S¿han tornat espirituals?D.Entenem perermitatot aquell recinte espiritual que ens obligui a caminar una mica. És per passejar més que res.

J.¡Som el Comando Ermità! Ermita que veiem, ermita que visitem.

D.Vam anar a l¿ermitadels budistes del Garraf. Ens van ensenyar elgarito, ens van fer un ritual i em van dir: «No t¿aferris, no t¿aferris».

J. A mi em va sonar a una cançó de la Pantoja.«No te aferreees, no te aferreees a un imposible...».