La de The xx deu ser una de les més insòlites -i justes- històries d'èxit de la música dels últims anys. Un novell grup de Londres, els membres del qual acaben de superar la majoria d'edat, es llança a fer música pop com gairebé ningú ho fa en temps de soroll omniscient, des del minimalisme, la subtilesa i l'ús astut dels silencis. I va i triomfa.

El seu primer disc es va titular, simplement, xx(2009). Amb una portada tan minimalista com el so del grup: tot en negre, i una creu blanca al mig. Res de fotografies glamuroses. (Tampoc vindrien després els vídeos amb poca roba.) Però la música ho va poder superar tot: un aliatge emotiu de pop indie, soul i R&B que casava guitarres heretades de l'escola clàssica del segell 4AD (Cocteau Twins al capdavant) amb elsbeatsde Timbaland, el productor d'Aaliyah i Missy Elliott, entre tantes estrelles del pop negre.

LA FÓRMULA MÀGICA/ I al mig, les veus -sovint en diàleg- de Romy Madley Croft, també guitarrista, i Oliver Sim, el baixista, arrossegant paraules sobre el desig i la necessitat de connexió en ciutats massa solitàries. La fórmula màgica de The xx amb prou feines tenia res més que això: unes guitarres, unes veus carismàtiques, un batec electrònic. Pocs elements ben disposats. I un grapat de cançons magnífiques:Islands, Heart skipped a beat, Shelter…

La resta, com es diu habitualment, ja és història. El discxxva estar durant més de cent setmanes a la llista de discos més venuts del Regne Unit, va coronar un grapat de llistes de final d'any i es va emportar el cobejat Mercury Prize, entre altres fites. El fet que el grup fos capaç de reproduir la màgia de l'àlbum al damunt dels escenaris simplement va acabar d'afegir cos a la seva petita llegenda.

El primer quartet i, des de finals de l'any 2009, trio -als ja esmentats Romy i Oliver s'hi ha de sumar Jamie Smith, el maquinetes de la banda, des de fa un temps productor cobejat- arriba avui aquesta nit a Barcelona (Poble Espanyol, a les 22.00 hores) per fer la presentació en tota regla del seu segon àlbum: excel·lentCoexist (2012). En la seva actuació del passat festival Primavera Sound, al Parc del Fòrum, ja van sonar alguns temes d'aquest disc, tot i que llavors només van ser alguns avanços.

JOHN TALABOT, TELONER/Coexist era una difícil prova que el grup -¿com es pot superar un disc tan exitós com el primer?, ¿com es pot avançar sense renunciar a la identitat minimalista?- ha superat amb bona nota. Des d'una certa distància, pot semblar que és el mateix que el primer, però en realitat és diferent i fins i tot superior. Les veus sonen madures, la producció ha guanyat complexitat sense perdre subtilesa, i el component de ball s'accentua, sobretot des de la segona meitat del disc, amb el dípticReunion / Sunset i la meravellosaSwept away.

Com es va poder comprovar el mes de desembre passat en la seva actuació a la sala La Riviera de Madrid, ara com ara, a més a més, The xx també són millors en directe. Si la xerrameca ho permet, qui es decideixi a anar aquesta nit al Poble Espanyol podrà disfrutar d'un bon grapat d'instants màgics. El primer plat també alimenta: John Talabot, el productor barceloní de qui es diuen meravelles per tot el món, en orgànic, infecciós directe (a les 20.45 hores).