«Res és seriós en aquesta novel·la», afirma Frantz Delplanque, responsable de Cultura de Montpeller, sobre el seu aclamat debut a França,Un gramo de odio (Alfaguara), un embolic tragicòmic, ple de referències musicals i literàries, ambientat al País Basc francès, on es va criar, i protagonitzat pel basc Jon Ayaramendi, un entranyable -sí- assassí professional jubilat amb gorra de capità Haddock i aura de «xicotàs del nord», que busca el desaparegut nòvio coix de la seva guapa veïna entre despietades màfies locals.
-Jon té 68 anys i es veu portant un Twingo rosa... Banya la novel·la d'ironia i humor negre. ¿Vol fugir del gènere negre tradicional?
-Em vaig donar el plaer de trair el gènere policíac perquè no hi ha res pitjor que explicar la violència, la duresa del món, sent seriós. Així evitava el dilema moral d'intentar justificar el que és injustificable. L'humor negre és necessari, perquè tracta episodis tràgics amb lleugeresa i ens permet mostrar el costat més fosc de la vida. Jon és a la vegada ferotge i tendre, capaç de canviar els bolquers a un bebé o de portar un Twingo.
-Jon ha llegit Blackburn, de Bradley Denton, novel·la negra amb humor.
-Ell em va donar la idea d'escriure sobre un assassí. No volia un policia ni un detectiu, però havia de tenir experiència. Tracta d'un assassí en sèrie que mata per fer el que creu que és el bé, però una vegada mata un home que creu que maltracta una dona quan en realitat fa l'amor amb ella. Ens agrada que la literatura parli de mort, del mal, ¿què ens atrau d'ell? És una forma de riure'ns de les nostres angoixes. La violència la tens al davat, te l'apropies i la transformes en una cosa que provoca plaer o riure.
-Jon no té remordiments. ¿Com aconsegueix que caigui simpàtic?
-No dóna la mateixa importància a la vida humana que el comú dels mortals. En la segona novel·la [que surt ara a França] Jon diu: 'No sóc l'inventor de la mort'. Al principi jo volia un assassí ferotge, perquè de tan insuportable fos burlesc. Però quan salva la seva veïna i cuida el nen que naixerà d'aquesta violació i protegeix altres personatges es fa simpàtic. Té valors profunds, estima la vida, l'amistat, la naturalesa, i menjar ostres i beure vi blanc... Podem entreveure la seva humanitat entre tanta inhumanitat.
-¿Reivindica el poble gitano?
-Sí, durant cinc anys vaig dirigir un festival de flamenc i m'encanta la seva cultura. Caricaturitzo tots els personatges i jugo amb l'estereotip d'un campament gitano. Són lladregots, però també persones amb molta humanitat, molt oberts. Però són durs, perquè s'han enfrontat al rebuig de la societat.
-Té escenes dignes de Tarantino.
-M'ha influït més en els diàlegs. APulp Fictionels assassins poden parlar de cuina o de bolquers. Ell ha canviat els estereotips i revolucionat el gènere. Però m'han influït molts altres autors i pel·lícules, com Juan Marsé i Quim Monzó, de qui em va impactar el virtuosisme deLa magnitud de la tragèdia, o la genialitat de Woody Allen.
-I la vida del samurai Musashi..., lectura de capçalera de Jon.
-És una novel·la sublim, molt violenta, però amb molt humor i sentiments purs. AmbKill Bill, Tarantino està molt a prop d'aquest univers. Musashi és bo però és capaç de matar un nen per salvar-se.