La curiositat d'un periodista ha permès reconstruir la història de com es va gestar la històrica manifestació de l'última Diada i conèixer algunes interioritats del procés fins ara inèdites. El resultat és El dia que Catalunya va dir prou(Columna) i el seu autor és Pere Martí, que és dels que coneixen l'ofici perquè sap preguntar i escriure. És per això que ha aconseguit el seu propòsit: escriure una crònica periodística que ajudi a comprendre que l'èxit de convocatòria de la manifestació que l'11 de setembre del 2012 va col·lapsar el centre de Barcelona va ser la culminació de mesos de discret treball de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Martí explica que des del 13 de setembre del 2009, el dia en què Arenys de Munt va aconseguir aparèixer a tots els informatius (i es va convertir enel poble de la consulta), els impulsors de l'ANC van començar a treballar per mobilitzar els sectors independentistes. Martí revela que en un principi la intenció dels organitzadors de la manifestació era simular una àgora pública a la plaça de Catalunya i acabar amb una acampada indefinida al Parlament fins que es declarés la independència. Finalment van desistir de la idea i es van limitar a demanar que la presidenta de la Cambra catalana, Núria de Gispert, els rebés al finalitzar la marxa. Potser algú va pensar que l'acampada acabaria en assentament.

El llibre també revela com l'Assemblea va burlar els serveis secrets de l'Estat gràcies a les habilitats informàtiques d'un dels seus impulsors. Les reticències inicials del Barça a atendre les peticions dels organitzadors de la gran manifestació o el «cop de porta» que els va donar l'abat de Poblet són unes altres de les curiositats que Martí relata en la seva crònica dels episodis previs a la passada Diada. Els posteriors, com el d'avui al Parlament amb l'aprovació d'una declaració sobiranista, segurament donaran, com a mínim, per fer un altre llibre.