Entre avui i diumenge, a Barcelona tindrà lloc el primer cicle dedicat íntegrament al boogie woogie, aquell fill alegre del blues i pare del rock and roll nascut fa gairebé un segle al sud dels Estats Units on el piano és el rei. «És música per ballar, música per passar-s'ho bé, molt hipnòtica. Com un viatge», assenyala el pianista Lluís Coloma, el màxim valedor del gènere al nostre país i organitzador del primer festival Campi qui Boogie!

En l'última dècada, Coloma s'ha fet un nom al circuit internacional que l'ha portat a treballar amb músics nord-americans i europeus i a envejar la salut d'aquesta música en altres ciutats. «Quan vaig anar al festival de La Roquebrou, al sud de França, vaig pensar que m'agradaria tenir una cosa semblant a Barcelona». Amb aquesta idea al cap, Coloma ha reunit cinc pianistes, quatre locals i el nord-americà Bob Seeley, que s'alternaran en dos escenaris diferents. Aquesta nit (22.00 hores) i diumenge al migdia, la fàbrica Moritz acollirà concerts a l'estil de les gresques casolanes del boogie original, amb el públic dret i espai per ballar. Demà i dissabte (20.00 hores), el ritme es traslladarà a un marc més solemne, els salons de l'Hotel Palace. Seran, això sí, concerts sempre a quatre mans. «El boogie és una música per compartir, i té una tradició única de duets de piano». Una tradició i a la vegada una oportunitat per tocar amb els músics que li agraden, com Bob Seeley, amb qui ha gravatInternational boogie woogie explosion. «Té 87 anys i la música l'ha fet una persona completa, feliç. Jo quan sigui gran vull ser com ell».