Personatges agres, cruels, pertorbats. El catàleg de malvats de William Shakespeare constitueix la millor col·lecció de dolents de la història del teatre. L'actor i dramaturg Steven Berkoff (Londres, 1937) la va encertar de ple al reunir-los en el magnífic monòlegEls dolents de Shakespeare,que acaba d'arribar a la Sala Muntaner de la mà d'un polivalent Manel Barceló molt ben dirigit per Ramon Simó.
En una esgotadora marató d'una hora i mitja, Barceló, seguint el text de Berkoff excel·lentment traduït per Màrius Serra, aconsegueix instal·lar-nos en la visió que un actor té sobre aquests personatges quan els interpreta i de com aquests poden arribar a abduir-lo. A partir de la fascinació pels malvats i de la barreja de sentiments d'admiració i de rebuig que sentim per ells, el fil conductor ens porta a intentar conèixer les causes de la seva maldat o a condemnar-la.
Sol en un escenari nu, Barceló es buida per donar vida i caràcter a aquests mites. El joc es completa amb introduccions classificatòries en què Berkoff utilitza un humor sarcàstic i sense fre que no deixa canya dreta a l'hora de desmuntar elsheroisdel teatre isabelí com a la de carregar contra els convencionalismes d'actors que s'han fet famosos recreant aquests malvats. Laurence Olivier, John Gielgud, Ian McKellen, Kenneth Branagh i Al Pacino, a qui ridiculitza pel seu accent en l'obraLooking for Richard,són objecte de la seva burla.
REFERÈNCIA A FLOTATS / Tampoc se salven els crítics, amb les seves obsessions de comparar el treball entre diferents intèrprets. Aquesta inserció li permet introduir una referència a Josep Maria Flotats. «Encara que no ha interpretat mai Shakespeare, segur que dirien que ell ho hauria fet millor que l'últim que ha intentat sortir-ne ben parat amb el bard», comenta.
Via Berkoff, situa cada un d'a-quests «fills de puta» en una particular classificació. Iago, d'Otel·lo, és «un dolent mediocre», mentre que Ricard III, del qual fa una memorable recreació, és el «malvat genial», fred, perillós i sempre assedegat de poder: «És capaç d'estar tallant caps amb la mateixa naturalitat que si demanés més sucre per al cafè». El qualifica com el precursor de Hitler, Franco o Bin Laden.
De Macbeth afirma que és un dolent tocat per restes de l'amor i a qui costa deixar anar la seva carnisseria, «encara que per això hi ha Lady Macbeth per empènyer-lo». Al Shylock d'El mercader de Venècial'ubica en una època en què un jueu només podia ser un usurer i quincaller. «Avui seria un senyor banquer», sentencia. De Hamlet diu que és «el que ens cau més bé», però la venjança el porta a exercir d'«assassí en sèrie». En aquest tall, i abans d'abordar passatges deCoriolàiEl somni d'una nit d'estiu,interpreta a la vegada Hamlet, Gertrudis (la seva mare) i Poloni, pare d'Ofèlia, a qui mata per error.
Fins a 81 personatges desfilen per l'escenari, encara que alguns apareguin episòdicament. Barceló llueix la seva bona dicció per al vers, però també per al teatre gestual, còmic i dramàtic. No es perdin aquesta exhibició de talent.