¿Feia falta una nova adaptació deJane Eyre? El llibre de{Brontë} ha estat adaptat en una infinitat d'ocasions, amb la versió de1943 (dirigida per Robert Stevenson i amb Joan Fontaine com a heroïna) com a exemple més cèlebre. Després de veure el resultat del projecte dirigit perCary {Fukunaga}, la resposta és afirmativa. Entre altres motius per la notable fidelitat deldirector i {la seva guionista}, {Moira} {Buffini}, amb les característiques d'un personatge central menys mogut pel feminisme que per la simple necessitat de connexió afectiva. 

Avui, en roda de premsa,{Fukunaga} afirmava que no {el} movia “aportar {res}”, sinó simplement “explicar aquesta història”, sovint tergiversada. La seva versió, en perfecte equilibri entre romanticisme i foscor, amb una mansió {Thornfield} de vida pròpia, és respectuosa amb el text original però transpira modernitat. “{El que} fa modern elfilm és la forma de la interpretació. En aquestes pel·lícules d'època, per regla general, les interpretacions són una mica teatrals i exagerades. {Mia} ({Wasikowska} (com a Jane Eyre) i Michael Fassbender (com a Rochester) practiquen un acostament més naturalista, minimalista, subtil”.

Si tenim en compte que{Fukunaga} és de pare japonès i mare sueca, i que va néixer aCalifòrnia però ha viscut aFrança i el Japó (ara resideix aNova York), no és estranya la seva curiosa elecció d'actors per a una història tan arrelada en la cultura britànica: una australiana (Wasikowska) i un alemany (Fassbender).

Les fronteres geogràfiques no tenen importància per alcineasta, que buscava, {sobretot}, un cert esperit. “{Vaig veure} Michael a{Hunger}i vaig pensar que algun dia havia de treballar amb ell. {Quan} vaig llegir el guió, vaig pensar en ell. {Va ser} la primera persona fitxada per a la pel·lícula. I a {Mia} la vaig escollir després de veure-la actuar aEn terapia, la sèrie de {HBO}. És brillant”.