La primera imatge no pot ser més inquietant. Tios ataviats amb màscares a l'estil Hannibal Lecter, infermers d'un hospital gòtic victorià, anticipen el vol d'aquest Richard III, la més sanguinària de les obres de Shakespeare sobre la guerra de les Roses. La versió que la Propeller fa de la vida de l'usurpador monarca i de la seva despietada lluita pel poder, en un espècie d'homenatge al cinema de terror i al grand guignol, va impactar al Municipal de Girona en la tercera visita de la companyia britànica al festival Temporada Alta.

La ironia macabra de la posada en escena, passada de voltes però administrada amb les dosis precises de violència i humor negre, funciona com el mecanisme de rellotgeria d'un vodevil. El muntatge d'Edward Hall utilitza el cinisme de la maldat del personatge i del seu entorn per desfermar el riure en els moments més gore. I dibuixa el coix i geperut duc de Gloucester no només com a corrupte i vil assassí sinó amb poder de seducció per aconseguir la complicitat de la platea en la seva il·legítima carrera cap al regne.

Richard Clothier se sent còmode en el seu vestit de malvat. Precís en el gest i en la dicció, encarna un imponent Richard III. Al seu voltant gira el repartiment coral. Tots homes, però això no impedeix que Dominic Tighe sigui, per exemple, una convincent reina Elisabeth. Una paradeta, coronada amb instruments de tortura, figura entre els elements utilitzats per desenvolupar la trama. Molt bona la manipulació dels titelles i estupenda la banda sonora, interpretada pels actors, que va de la música religiosa al rock.

INFANTS EN FORMOL / Hi ha escenes impactants, com la del somni de la nit de la batalla de Bosworth, en què reapareixen els espectres dels assassinats; la dels brindis amb sang de transfusions; la del duc seduint Lady Anne sobre el cadàver d'Enric VI, i la xocant dels infants sacrificats, amb els seus caps a l'interior d'un envàs amb formol. Tan desgavellat com magnífic.