En aquesta crònica sobre la fabricació d'un delinqüent, Peter Mullan pren diverses decisions valentes. No psicoanalitza el seu protagonista mentre aquest assimila la cultura gang ni redueix la seva transformació a la típica dualitat Jekyll/Hyde, i desafia les nostres expectatives convertint la seva possibilitat de rehabilitació en un interrogant creixent. Així mateix, Neds s'allunya del més fosc miserabilisme gràcies a la seva hilaritat i a un inquietant sentit visual que per moments resulta en metàfores surrealistes, no sempre efectives

-aquella visió divina és una excentricitat inexplicable-. En tot cas, el resultat és un contundent drama social, electritzantment caòtic, sobre allò que essencialment ens defineix, ens agradi o no: la classe i l'entorn.