Més que l'adaptació d'una novel·la de Francisco Casavella, El idioma imposible sembla un homenatge a l'escriptor. Casavella va morir sense veure acabada la pel·lícula, però estic gairebé segur que s'hi hauria reconegut. Aquesta adaptació de la tercera i última entrega del cicle d'El día del watusi és molt fidel a la pausa i la descripció de l'autor, a la seva configuració de personatges i situacions límit, a tocar sempre de la tragèdia però amb els suficients, necessaris, elements de distanciament. També defineix molt literàriament la Barcelona canalla que tant li va agradar descriure a Casavella. Andrés Gertrudix, el protagonista, recorre al hieratisme per suportar la composició d'un personatge dessagnat per la vida, la vida impossible.