Menys a manera degimmick que de lògica conseqüència de la genètica del seu protagonista -i de comentari sobre la nostra cultura, basada en la saturació i la sinergia mediàtiques-,Scott Pilgrim contra el mundo proposa una exuberant barreja de lèxics -el videojoc, el manga, l'anime, les sitcom,la música-. Aquesta acumulació es podria entendre com una mera exhibició de musculatura visual per part d'Edgar Wright si no fos perquè, a la vegada, el director es mostra igualment hàbil reconeixent les pors, decepcions i tantes altres complicacions congènites a la joventut, i formulant grans veritats sobre una generació nascuda en l'era de la comunicació tecnològica però que, com tothom, anhela aconseguir connexions íntimes i personals.