El pas de Capa, Seymour i Taro per la guerra no va ser neutre ideològicament. Tots tres eren d'esquerres, exiliats respectivament d'Hongria, Polònia i Alemanya, i van començar cobrint la guerra per a publicacions pròximes al PCF com Vu i Regards. Amb el temps, i després d'experimentar la camaraderia del front i el patiment civil a la rereguarda, van desenvolupar un vincle emocional intens amb la causa republicana. Davant el compromís polític i ètic, l'estricta objectivitat periodística va quedar en molts casos en segon pla. Un exemple és el tractament de la relació entre la república i l'Església. A l'agost del 1936, les esglésies acabades de cremar de Barcelona no van atraure l'atenció de Capa i Taro, que es van centrar en els milicians i milicianes. En canvi, el 1937, Seymour va realitzar amplis reportatges fotogràfics (continguts a la maleta) per demostrar la bona convivència del clero basc amb els gudaris, amb misses de campanya (a la foto, en una casa a prop de Lekeitio) o enterraments (a Amorebieta, probablement al monestir de Larrea).