El cine de terror més recent sembla desfer alguns dels camins agafats pel gènere els últims anys. Per bé o per mal,remakescomDivendres 13(2009) iMalson a Elm Street(2010) són un intent de començar de cap i de nou en sèries cinematogràfiques que havien arribat al límit de l'absurd o del tedi. En aquesta tendència es pot situar tambéPredators,cinquena entrega d'una saga clàssica de la ciència-ficció que avui arriba a les pantalles espanyoles disposada a deixar clar que llunàtiques predecessores comAlien vs. Predator(2004) o Alien vs. Predator: Requiem(2007) no haurien d'haver existit mai.
Així, la nova pel·lícula pretén posicionar-se com l'única continuació legítima deDepredador (1987), icona del gènere que va rebentar la taquilla i va consagrar la carrera d'Arnold Schwarzenegger. Robert Rodriguez, director dedicat a reviure el cine d'acció de sèrie B
-ho va demostrar ambPlanet Terror (2007) i tornarà a fer-ho durant les pròximes setmanes ambMachete-, ha estat l'encarregat d'impulsar el projecte com a productor a partir d'un guió que ell mateix va escriure fa anys i que entén la necessitat de recuperar els ingredients essencials de la pel·lícula original: violència gràfica, llenguatge brut i un grup de paios durs atrapats en una jungla que branden enormes metralladores per enfrontar-se a un monstruós perill alienígena. En aquesta nova entrega,
això sí, no hi ha ni rastre del governador de Califòrnia.
En el seu lloc, aPredatorsés Adrien Brody qui presenta la seva candidatura a heroi d'acció, en la pell d'un mercenari sense escrúpols i procliu a citar Hemingway
-«no hi ha cacera com la caça d'homes, i aquells que han caçat homes armats durant prou temps no s'interessaran mai per res més»-. Encara que fa un any imaginar-se Adrien Brody en un paper així hauria sonat a acudit -en la seva última pel·lícula,El fantástico Sr. Fox,va donar vida al ratolí Rickity-,
és cert que, vuit anys després de guanyar l'Oscar perEl pianista,la carrera de l'actor necessitava un cop d'efecte. Centenars d'hores de gimnàs l'han ajudat a portar-ho a terme.
CONNOTACIONS POLÍTIQUES / Els instants inicials dePredatorsens mostren Brody caient del cel, intentant desesperadament obrir el seu paracaigudes mentre s'acosta a tota velocitat a un planeta desconegut. El director nord-americà d'origen hongarès Nimród Antal, eficaç artesà del cine de gènere, no perd el temps: només uns segons després, un mostrari internacional de perdonavides es troben atrapats en un perillós enclavament tropical, sense saber com hi han arribat, i obligats a cooperar per combatre en un escenari desconegut i hostil per raons que no entenen.
Si aquest plantejament li recorda a l'Afganistan, no s'estranyi. Al cap i a la fi, les connotacions polítiques ja estaven en l'origen de la saga -Depredadorjustificava, o potser criticava, la intervenció de l'administració Reagan en innombrables conflictes al voltant del món-. Però la seva principal inspiració sembla que és una altra. Una selva misteriosa, personatges de diferents nacionalitats que hi recalen per foscos motius, diverses teories sobre el que passa
-estem morts, ens han segrestat, això
és l'infern-,…
¿Predators no deu ser en realitat
una versió dePerdidos?