¿El 1981 Barón Rojo va debutar amb un disc premonitori: Larga vida al rock & roll. ¿Sospitava que realment la banda tindria aquesta vida tan llarga? ¿Que seguiria en actiu tres dècades després?

¿Com tots els grups que comencen, pensàvem que si arribàvem a l'estiu següent ja era per donar-se per satisfet. Però Barón Rojo tenia vocació de continuar, de publicar més discos, de tenir més actuacions, de tenir més vida, vaja... Sabíem que en el rock el futur era incert i les nostres pors es plasmaven fins i tot no tant en un futur a llarg termini com en el més immediat. Ara, a aquestes altures, les coses es veuen diferents. Creiem que l'important és mantenir-se fidel a un mateix i anar desenvolupant idees.

¿«No perdonarán mi pecado original de ser joven y rockero», cantava l'any següent en la cançó Los Rockeros van al infierno. ¿Què no li perdonen ara?

¿Que encara continuem tot i ser tan vells i rockers, ha, ha. En realitat la gent s'ha portat molt bé amb nosaltres. I si ens desitgen alguna cosa sempre és benintencionada.

¿Per molts són si no el millor grup de grup de rock dur del panorama espanyol sí el més influent. ¿Com s'aconsegueix una gesta així?

¿Sempre hem sigut seriosos a l'hora de plantejar-nos des de la infraestructura i el material que utilitzem fins al repertori. L'objectiu és aconseguir la millor actitud i execució instrumental possibles. I d'aquests paràmetres no hem sortit. El que passa és que bé, si som els millors o no és difícil de saber.

¿¿I què queda de la frescor i de la il·lusió dels inicis?

¿Bé, potser l'únic que passa és que amb el temps el grup perd frescor, és clar. I és difícil recuperar tots aquests sentiments que acompanyen qualsevol naixement. Això sí: som els que durant més temps hem mantingut una relativa coherència respecte al que fèiem i al que dèiem.

¿Ehem, no sempre: fa tres anys van assegurar que la banda original no es reuniria malgrat la insistència dels mitjans i després que s'airegessin les seves desavinences internes. ¿Què ha passat perquè canviessin d'opinió?

¿Les desavinences existien, és evident. Però l'arribada del 2010 significava la celebració del 30è aniversari del grup, perquè encara que el primer disc va sortir el 1981 la banda es va fundar el 1980. I això ens va fer pensar ja seriosament en aquesta idea de reunir la formació original i fer les actuacions que poguéssim o que sorgissin. Però ja és mala sort tornar l'any de la crisi. Qui sap quants bolos tindríem si aquest retorn hagués sigut en una altra època més pròspera...

¿I una vegada superades les renyines i tornats a reunir, ¿es van posar d'acord a l'hora de decicir si volien sonar el més semblant possible al Barón Rojo de sempre?

¿Ens hauria resultat difícil fer una cosa diferent. Però sí, la nostra intenció és sonar el més semblant possible als nostres orígens perquè és una manera molt bonica de recordar-los. Fer el contrari podria provocar que la gent no ens reconegués. No tindria sentit.

¿Fa tres anys es va parlar que els havien ofert un milió d'euros per aquest retrobament. ¿Fins a quin punt els diners els ha mogut a fer aquest pas?

¿No m'agradaria entrar a valorar directament ofertes que no vaig considerar prou serioses ni dignes. Els temes econòmics sempre són complicats i delicats.

¿¿Però creu que fer-ho per diners és prostituir el nom de Barón Rojo?

¿Jo parlaria d'una opció lògica. Vist el que s'està fent i el que ha passat amb altres bandes, quan algú et paga alguna cosa doncs bé, nosaltres som molt complidors... Els diners, naturalment, ajuden a prendre decisions com aquestes.

¿¿I què més hi ajuda?

¿El fet de pensar que era una cosa que devíem als nostres seguidors. I la gravació d'un disc en directe i d'un DVD, reflex del que quedarà d'aquesta reunificació.

¿Un document que es gravarà, per cert, a Barcelona. ¿Per què han elegit aquesta ciutat?

¿Aquí ens tenen un afecte especial. Totes les vegades que hi hem tocat ens han acollit fabulosament. Barcelona té una entitat rockera tan important que es mereix que gravem aquí el nostre DVD. El mínim que podíem fer és tenir-la en compte. I així rememorem tot el que hem fet en aquesta ciutat. També potser gravarem alguna cosa a Madrid, que ens agafarà amb la gira més rodada.

¿Però, ¿què passarà en el futur? Més enllà de la celebració, ¿continuaran vostè i el seu germà Armando units a Sherpa y Hermes o tornaran amb la seva altra banda en actiu, també sota el nom de Barón Rojo?

¿D'alguna manera, ara estem simultaniejant-les. Encara que els costos d'una formació i de l'altra són molt diferents. I sí, queda aquesta opció de continuar amb els originals.