Acòlits d’una i altra banda de la trinxera mediàtica espanyola han aplaudit d’allò més durant aquesta setmana una cosa i la contrària. Els monclovites van treure pit a les portades del gest, aparentment heroic, de Pedro Sánchez defensant al Sahel la necessitat que tenen Espanya i Europa d’acollir immigrants per assegurar el seu benestar. Del costat genovès, o millor encara de la Puerta del Sol, van lloar un tuit de Feijóo en què criticava l’"efecte crida" del viatge del socialista i advocant per una immigració ordenada. Un dia després, Sánchez va clamar per l’expulsió dels il·legals mentre el PP de Feijóo li continuava dient irresponsable i s’acusaven mútuament de tenir dues cares amb la immigració. Cap guionista hauria inventat millor trama per explicar que el que té una doble cara és la immigració perquè els mateixos que en les sobretaules pujades d’alcohol exigeixen l’expulsió dels moros a l’estil Vox són els que els donen feina, legalment o il·legalment. De la mateixa manera que els progres que demanen papers per a tothom són els que es queixen d’anar a treballar a un barri en el qual presumeixen que hi ha molta immigració.