Com un crit mutilat per l’afonia, desgastat per l’erosió del temps, el Mundial de Qatar va deixar fa ja dies de ser el de la vergonya i ha acabat per ser només un torneig de futbol més. Bé, no un més. Seria injust no reconèixer que el que aquest diumenge s’acaba és el millor Mundial de la història en diversos aspectes, però fonamentalment en l’organitzatiu. El repte de concentrar 32 equips, amb les seves respectives 32 aficions, en una mateixa àrea metropolitana ha resultat un èxit incontestable de la dictadura qatariana. Una realitat a una connivent pròpia FIFA, que respon mitjançant la censura a l’onada de les denúncies rebudes, ha contribuït activament. I amb orgull, segons es desprèn de les manifestacions públiques del president, Gianni Infantino.