«No ploris, el que han fet és història». En el Mundial en el qual el Marroc ha convertit les mares dels futbolistes en icones de força, heroïcitat i bondat, és una progenitora la que intenta consolar els seus fills davant el televisor. Han viscut les semifinals de la cita mundialista en un bar del Raval embolicats amb la bandera del Marroc. I l’acaben igual, agafats a ella i intentant oblidar que Theo Hernández, Mbappé i Muani els acaben d’arrabassar el somni. Ells no ho entenen, perquè es van veure amb opcions durant el partit. La seva mare, sí. I és ella, la que intenta fer-los veure que el rutinari no sol ser l’èxit. Almenys no per a ells. Almenys no fins ara.