A cada cantonada, cada barri de cada ciutat d’un país, l’Argentina, es viu en un estat de desbordament emocional sense comparació des que el somni d’un tercer Mundial ha quedat a l’abast del peu esquerre de Leo Messi. Si alguna cosa distingeix aquestes hores de frenesí és un mateix cant que comparteixen jugadors als camerinos, seguidors de les classes acabalades a les tribunes de Qatar, ciutadans de classe mitjana de les urbs assolats per la inflació i els milions d’homes i dones que troben en aquestes hores una carícia als seus cors, com bé ha dit el porter Dibu Martínez, protagonista en els penals i també d’una publicitat d’hamburgueses el preu de les quals és prohibitiu per a molts dels que coregen el seu nom.