«Ha arribat el desembre i ve el moment més màgic. El primer, posar-se d’acord per veure on ens reunim. Les finestres s’omplen de llums que s’encenen i s’apaguen. Adornem les cases. Ens ajuntem amb qui més ens estimem i amb aquells a qui no veiem des de fa temps. Estimem a dins o a fora amb l’arbre de Nadal si la nit és bona. ¿Què em poso? Sí, és clar, cal arreglar-se per a l’ocasió. Cadascú al seu lloc de sempre i, quan arriba l’hora del partit, al carrer no queda ningú. El país s’atura. Cosins, oncles i germans arriben amb la il·lusió de celebrar i llavors ens adonem de com enyorem aquells que ja no hi són. ¿Quant falta? Ens posem nerviosos perquè el nen Déu està a punt d’arribar. ¿I tu? ¿Hi creus o no hi creus? Creu-me, és un moment màgic. Tan màgic que fins i tot els que no hi creuen emboliquen algun regal. Els nois s’il·lusionen i els grans tornen a ser petits, perquè tota la família espera el moment d’aquesta abraçada, d’aquesta mirada, d’aquest petó, d’aquesta il·lusió, la d’aixecar, tots junts, aquesta Copa i posar una estrella més alà a dalt, al cim del nostre cor. ¿I tu, què li has demanat al Pare Lionel? Psssssss, silenci, no es diu, no ho diguis. Triem creure. Firmat: AFA (que no és l’Associació de Futbol Argentina, no, sinó Amants del Futbol Argentí)».