Aquest dimecres ha sigut el primer dia de Mundial, 18 ja (i en queden encara 11 més fins al dia de la final) sense un sol partit de futbol a l’agenda. A un Mundial s’hi ve, com a periodista o com a aficionat, a veure partits de futbol, però s’agraeixen aquests dos dies de respir entre els vuitens i els quarts de final. Sense haver de pensar a quina hora he de ser a quin lloc per veure quina selecció contra quina altra selecció. Hi ha dies que et despertes al matí i ho penses tal qual, no és una exageració.