La ‘taxa del pecat’ i l’odissea de comprar alcohol a Qatar

La ‘sin tax’, o taxa del pecat, va entrar en vigor a Qatar l’1 de gener del 2019: és un impost que grava les begudes alcohòliques al 100 per cent, una mesura que d’un dia per l’altre va duplicar el preu de les begudes alcohòliques. En ple Mundial de futbol, torneig que sempre s’ha associat al consum d’alcohol entre molts aficionats, consumir alcohol a Qatar no és impossible, perquè alguns hotels i restaurants en serveixen, tot i que a preus bastant alts: una cervesa no baixa dels 10 euros. Una copa de vi blanc pot superar els 20 euros. Però comprar alcohol per a consum propi ja és una altra història, molt més complicada a Qatar: és aquí on entra en joc la taxa del pecat, la ‘sin tax’, que no només dispara els preus, sinó que obliga els interessats a complir diversos tràmits per poder comprar alcohol. Per començar, s’ha de demanar un permís a la Qatar Distribution Company (QDC), l’empresa estatal que canalitza i monopolitza la venda d’alcohol als estrangers. Només poden demanar-lo els més grans de 21 anys que tinguin permís de residència a Qatar i un sou mínim de 3.000 rials mensuals, uns 792 euros. A la pràctica, la norma impedeix als turistes accedir a la compra d’alcohol, perquè la QDC només ven alcohol als que acreditin tenir una vivenda habitual a Qatar de tres mesos d’antiguitat com a mínim, no un allotjament en un hotel o centre turístic. Però no acaben aquí els requisits: els aspirants al permís han de presentar una carta en anglès, firmada per la seva empresa, en què s’especifiqui el salari del treballador, desglossant possibles bonificacions o beneficis fiscals. Un cop obtingut el vistiplau de les autoritats, l’aspirant ha de pagar pel permís: 150 rials (40 euros) el primer any, 250 (66) el segon, 350 (92) el tercer i 400 (105 euros) el quart. Obtingut el permís, l’interessat s’ha de posar en contacte amb la QDC per concertar una cita i anar als centres de la QDC per comprar alcohol. Però la compra és limitada: ho indica la normativa del país. Habitualment, la QDC només permet gastar en alcohol el 10 per cent del salari del treballador (d’aquí l’exigència de detallar fins a l’últim cèntim de salari als formularis que s’han d’omplir). «La quota mensual de despesa [en alcohol] depèn del salari bàsic, entre altres factors. Serà informat de la seva quota quan el procés de sol·licitud s’hagi completat», assenyala la QDC a la seva web oficial. Un cop concedit el permís, el resident s’haurà d’atenir a una sèrie de normes: ha d’anar en persona a la botiga en qüestió (sense el cònjuge ni fills) i una vegada comprat l’alcohol, l’ha de transportar amb el seu cotxe, «amagat a la vista de la gent durant el trajecte». Està totalment prohibit comprar alcohol per cedir-lo a altres persones, i només es pot consumir a la residència del titular del permís. Els preus són alts: un pac de 24 llaunes de cervesa surt per 384 rials, uns 100 euros. Una ampolla de ginebra sol costar uns 304 rials, equivalent a 80 euros. L’interessat haurà d’anar renovant el permís per comprar alcohol periòdicament, i si canvia de residència o feina ha d’informar les autoritats competents perquè li sigui renovat el permís. La carn de porc, també prohibida per la religió islàmica, es regeix per uns patrons similars. També és complicat accedir al tabac per a cigarrets electrònics, que només s’aconsegueix en el mercat negre, i a preus desorbitats.

El més llegit