Carlos Sainz, un pilot forjat a cops

Pot ser que algú pensi que ho ha tingut més fàcil que ningú sent fill de qui és, del bicampió del món de ral·lis —i recentment elegit millor pilot de la història del mundial— i triple campió del Dakar. Error. Els pilots de mig Espanya es morien per enfrontar-se a Sainz Jr. en els campionats de kàrting per guanyar-lo o fer-lo fora de la pista. Així va créixer en l’automobilisme el fill de Carlos Sainz, a cops entre nois que es creien amb el dret a jugar-li brut. Un grapat d’excel·lents resultats internacionals en kàrting van cridar l’atenció de Red Bull, que el va incloure en el seu programa de formació de pilots. I per poc que algú sàpiga com es maneja el doctor Helmut Marko sap que tenir un pare campió del món és més un hàndicap que una altra cosa a l’elegir un noi per a l’estructura Red Bull, l’escola que tritura pilots, nois... Un règim que sembla d’una altra època. I va arribar a la F-1 després de brillar en GP3 i guanyar les World Series. Va debutar el 2014 a Toro Rosso juntament amb Max Verstappen, el noi tres anys més jove que havia obnubilat Marko, tota l’estructura Red Bull i tota la premsa. «Max és el nou Senna», repetien una vegada i una altra. Jugar en equip Sainz va aguantar el tipus davant Max durant el primer any de convivència. Al segon es van emportar l’holandès a Red Bull per formar parella amb Daniel Ricciardo, que va abandonar espaordit els cotxes blaus fart del tracte de favor a Max. Red Bull mai ha trobat un company que planti cara a Max. Ricciardo va fugir a Renault —i ahir va firmar per McLaren—, i l’holandès ha socarrimat en dos anys Pierre Gasly i Alexander Albon. És amb el pas del temps quan més s’ha valorat la lluita entre Sainz i Verstappen a Toro Rosso, la batalla amb Nico Hulkenberg a Renault, el pletòric any que va completar a McLaren. «Sap com jugar en equip», va dir el cap de Woking, Zak Brawn, en la seva nota de comiat. Sainz sempre va mantenir McLaren al dia de les seves negociacions amb Ferrari, se’n va amb tot el respecte que s’ha guanyat a la pista i en centenars d’hores de reunions amb els enginyers per millorar el cotxe. Se’n va de McLaren després d’haver col·laborat com un gran veterà en la reconstrucció de l’equip anglès. Ràpid, consistent, professional, intuïtiu amb la posada a punt... A Carlos només li faltava una mica de mal humor, més egoisme, pitjor cafè. Potser necessitava ser pitjor persona per ser millor pilot. Pot ser que el més destacat de l’any passat fos haver sigut elegit entre els millors tres pilots de l’any pels seus companys pilots i pels caps d’equip; pot ser que es recordi més el podi del Brasil arrencant últim, però per als qui coneixen bé Sainz, els Sainz, el més important va ser veure’l en les lluites cos a cos amb Ricciardo, amb Hamilton, amb Verstappen... Potser hi tingui a veure la laxitud amb què els comissaris van començar a tractar aquest tipus baralles des de l’arrencada del 2019, o potser aquest Sainz que anava d’incògnit a un gimnàs de Vallecas per barallar-se al ring amb els pinxos del barri i forjar així un caràcter més agressiu que posés fi a les seves maneres de ‘gentleman’ quan s’abaixa la visera del casc. Ara és un pilot complet, dels millor de la graella, el seu passaport d’entrada a Ferrari.

Carlos Sainz, un pilot forjat a cops

La vida esportiva del pilot madrileny poc o res té a veure amb la imatge de bon noi de família benestant

El més llegit