Espargaró: «Anava despistat en bici, he atès el mòbil i he caigut. ¡Quina cagada!»

Era el primer entrenament d’avui, el que estrenava el Gran Premi d’Itàlia, una de les cases d’Aprilia i Ducati, és a dir, un cap de setmana talismà. I, de sobte, als deu minuts, el veterà Aleix Espargaró, de 33 anys, l’estrella de la firma de Borgo Panigale i la revelació de l’any passat, es va aturar al seu box, va deixar la moto, es va asseure i es va posar a plorar, a llàgrima viva. Ningú entenia res. Va seguir l’entrenament, va fer el que va poder i més i, a mitja tarda, va explicar el que li havia passat. Horrible. Incomprensible. Tot un exemple del que ens passa, diàriament, quan anem amb cotxe, amb moto, en bici o, fins i tot, caminant: es va estavellar en plena recta de Mugello quan anava reconeixent el traçat, dijous passat, i va atendre el mòbil. «La cagada més gran de la meva vida. Una vergonya. Imperdonable», va explicar el més gran dels Espargaró amb la sinceritat que el distingeix. «Sabem que tots els atletes quan s’entrenen, corren perill de fer-se mal, de lesionar-se. Forma part del joc», va començar explicant Aleix. «Però no com em va passar dijous, al circuit, quan vaig caure de la bici, quan estava fent un volt de reconeixement, per atendre el puto mòbil, una cosa que mai, mai, s’ha de fer. Porto més de 20 anys en el Mundial i és la cagada més gran de la meva vida». I és que Aleix no lamenta només, no, haver-se fet mal («tinc el taló dret ple de sang, no el puc recolzar a l’estrep, ni accionar la palanca del fre posterior i tinc l’esquena i els braços plens d’esgarrapades, cremats»), sinó «haver fallat Aprilia en el gran premi més important de l’any, així que faré el possible i l’impossible, amb l’ajuda del doctor Ángel Charte i els fisios, per defensar amb honor el nom de la meva marca i salvar el GP diumenge». El taló li fa tant mal o més» que quan es va trencar el peu a Silverstone (Anglaterra). Charte li ha tret la sang que ha pogut, l’ha punxat per anestesiar una mica el peu, però ni així. «És impossible traçar els revolts de dretes, impossible». Aleix va explicar que anava atenent els amics, que va decidir fer el passeig pel circuit ja que la ruta muntanyosa que havia preparat al matí, pels voltants de Mugello, «es va complicar amb l’amenaça de pluja que vaig veure al sortir del meu ‘motorhome’ i vaig decidir quedar-me al circuit». «El que em fa més mal no és el taló, és la sensació de vergonya amb l’equip, ja que és una cagada inadmissible en un professional» Aleix Espargaró / Pilot oficial de l’equip Aprilia Racing «Anava despistat, ha sigut una cagada, he caigut per una cosa que no s’ha de fer. Jo, quan vaig per la ciutat o per carretera, ¡mai! utilitzo el mòbil però, bé, quan surts al circuit creus que està tot controlat, no hi ha ningú i et despistes», va continuar explicant un avergonyit Espargaró, que no va explicar l’incident públicament «perquè no feia falta». Algun membre d’Aprilia ho va xivar a Sky Italia TV i, després de veure’l plorar al box, no va tenir més remei que explicar el que havia passat. «El que em fa més mal no és el taló, ni l’esquena, ni els braços sinó la sensació de vergonya amb l’equip, ja que és una cagada inadmissible en un professional», va dir Aleix, que va explicar que un dels seus caps, Massimo Rivola (director esportiu d’Aprilia Racing) m’ha explicat que ha pagat els plats trencats amb el nostre CEO (Roberto Colaninno), però han sigut molt, molt, comprensibles tot i que jo continuaré demanant-los disculpes fins que acabi el GP. No tinc on amagar-me, l’he cagat, m’he equivocat, els he demanat perdó 30 vegades i, insisteixo, posaré tot el que estigui de la meva part amb el doctor Charte i els meus fisios, per a diumenge estar a l’altura».

El més llegit