Era el primer entrenament d’avui, el que estrenava el Gran Premi d’Itàlia, una de les cases d’Aprilia i Ducati, és a dir, un cap de setmana talismà. I, de sobte, als deu minuts, el veterà Aleix Espargaró, de 33 anys, l’estrella de la firma de Borgo Panigale i la revelació de l’any passat, es va aturar al seu box, va deixar la moto, es va asseure i es va posar a plorar, a llàgrima viva. Ningú entenia res. Va seguir l’entrenament, va fer el que va poder i més i, a mitja tarda, va explicar el que li havia passat. Horrible. Incomprensible. Tot un exemple del que ens passa, diàriament, quan anem amb cotxe, amb moto, en bici o, fins i tot, caminant: es va estavellar en plena recta de Mugello quan anava reconeixent el traçat, dijous passat, i va atendre el mòbil. «La cagada més gran de la meva vida. Una vergonya. Imperdonable», va explicar el més gran dels Espargaró amb la sinceritat que el distingeix.