Pol Espargaró, el primer ferit d’un Mundial vertiginós

No és culpa del Mundial, ¡per Déu!, però divendres, que solia ser un dia per prendre contacte amb el circuit, per adaptar les motos al traçat, per palpar les corbes, per decidir la posada al punt de la moto, per temptejar on ser fort i on conservar, per mesurar el crono i prendre nota, pilots, enginyers i telemètrics per, a l’endemà, dissabte, pressionar fermament, s’ha convertit en pur vertigen amb el nou format de gran premi, que inclou una carrera a l’esprint, és a dir, de poques voltes, dissabte a la tarda. El primer dia de tot GP serà, com ahir, una jornada en què ningú podrà dubtar, en què s’haurà de pressionar des del minut u, des que un trepitja el nou traçat, per poder col·locar-se entre els 10 primers que donen dret ¡ja! a la qualificació de dissabte, amb la qual es componen les graelles d’aquest minigrán premi i de la carrera gran de diumenge. Caiguda molt lletja I en aquest voler i necessitar ser veloç, molt veloç, un llamp, ja el primer dia, els errors, les badades, les caigudes, les lesions, les ambulàncies, els helicòpters volen molt baixet i, en un d’aquests, en el medicalitzat, va volar ahir el valerós Pol Espargaró (GasGas), amb forta contusió a pit i esquena (es perd aquesta primera doble cita, segur), quan perseguia, com tots, a falta de 13 minuts 55 segons, un dels 10 primers llocs que donen dret, hi insisteixo, a la quali d’avui a Portimao. Hi va haver incertesa, hi va haver por, bé, respecte, dubtes, però quan vam veure moure’s serè el doctor Ángel Charte, que va acudir rabent i veloç al mur de pneumàtics contra el qual es va estavellar Polyccio, vam pensar que s’havia fet mal, sí (se’l va veure penjant una via de sèrum i es va tapar el lloc on se l’atenia), però estava conscient i ben atès. Després, va trigar a sortir, però l’ambulància el va traslladar pausadament fins a l’heliport i, ara, està controlat en un hospital de Faro, on aviat veurà la llum i recuperarà la seva forta salut de gladiador. «És evident», va comentar Joan Mir, coincidint amb l’opinió de Marc Márquez, «que per demà mateix (és a dir, avui, dissabte) s’ha d’instal·lar un air fence, una defensa d’aire, en aquest punt, ja que és perillós el que li ha passat a Polyccio, que s’ha estavellat contra els pneumàtics i això és com xocar contra un mur, ja que dins dels pneumàtics hi sol haver ciment». I el bicampió mallorquí va afegir, no tant com a autocrítica, que també, sinó com a experiència: «Dijous hauríem d’haver-nos adonat que, en aquest punt, no hi ha prou escapatòria i necessitàvem un air fence. Però bé, ja sabem com va això, fins que no passa alguna cosa no pensem en la solució». I és que tots, tots, van haver de córrer, de vegades, més del compte, perquè col·locar-se entre els 10 primers estava caríssim, tan car que havien de córrer dos segons més veloços que al matí. I, clar, es van complir tots els pronòstics imaginables, menys en qui aconseguiria el millor temps, que va ser el valerós i intrèpid Jack Miller, un australià d’aquests bojos, del tipus de Casey Stoner, que va fer el temps (1.37.709 minuts) amb una volta suïcida, atroç, d’ensurt, volta que va celebrar sortint volant, ¡ho juro! ¡volant!, del canvi de rasant de la recta, per aterrar amb la roda de davant ¡boooom!, mantenir-se així, a una roda, 25 metres i aterrar amb la posterior, mentre cantava victòria. «Així és el nou divendres. Tots al màxim, però cal pensar que aquest any tenim 42 carreres» Maverick Viñales / Pilot oficial d’Aprilia Racing Totes les altres coses van ser molt previsibles. Les Honda, totes, començant per Joan Mir, Àlex Rins i Marc Márquez, que va acabar a més de mig segon del millor crono, concretament, a 0.710, rebran el càstig d’haver de passar avui pel purgatori de la Q2 per guanyar-se, tampoc serà fàcil, un lloc en la Q1, altrament sortiran enmig de la graella i, allà, pot passar de tot, no només caure, sinó caure enmig de tot. «Res nou, el previsible», va dir Márquez, que no es va mostrar tan desesperat pel seu ritme, que és bo, però va lamentar que la seva Honda segueix sent lenta, ineficaç, a una volta, és a dir, quan fa el ‘time attack’, vital per poder aspirar a sortir davant en la graella. «Les coses s’han posat dures al no tenir encara la moto ideal i si surts a la meitat de la graella, quan arribes a la primera corba, ja ets a dos segons i adeu podi. Així que aquesta és la nostra millora més urgent: poder fer una volta ràpida, tot i que sigui suïcida». Viñales, feliç I, tot s’ha de dir, en aquesta mateixa situació es troba una de les revelacions de la pretemporada, Àlex Márquez, que amb la Ducati de Gresini va arribar ahir a estar liderant els cronos. Però, ho repeteixo, aquesta tanda es va convertir en un infern vertiginós on haver sigut el més veloç no va servir de res. «Estic molt, molt, content del que he fet», va dir el germaníssim. A qui sí que li van servir les urgències va ser a Maverick Viñales (Aprilia, segon), que va disfrutar molt. «Bé, hem vist el que és un divendres del 2023: tothom va a sac, tothom munta pneumàtics tous, veloços, un rere l’altre i canvia tot molt. M’agrada aquest vertigen, tot i que és perillós perquè has de mesurar molt bé el risc, ja que seran 42 carreres i no pots despistar-te, caure, fer-te mal, ja que perds molts punts, molts».

Pol Espargaró, el primer ferit d’un Mundial vertiginós

El pilot català de GasGas es va estavellar contra un mur de pneumàtic, fet que va provocar l’alarma entre els seus col·legues, que demanen millor protecció en aquest punt del traçat de Portimao

«Hauríem d’haver-nos adonat dijous que, en aquest punt, necessitàvem un ‘air fence’, una protecció d’aire», reclama Mir, que recolza Márquez en la seva exigència

El més llegit