Bagnaia, el predilecte de Rossi i l’hereu de Stoner, campió de MotoGP

Nascut a Torí el 14 de gener de 1997, Francesco ‘Pecco’ Bagnaia, de 25 anys, fa els primers passos de la seva carrera pilotant una minimoto. Després de proclamar-se campió Europeu MiniGP el 2009, Pecco és reclutat per la VR46 Riders Academy. Després de classificar-se segon en el Campionat 125 PreGP, el pilot torinès participa el 2011 i el 2012 en el Campionat d’Espanya de Velocitat en 125cc i en Moto3, i acaba les dues temporades amb una victòria i una tercera posició en la classificació final. A punt per a la seva estrena internacional, Pecco debuta en el Mundial de Moto3 el 2013 amb el Team Italia, abans d’unir-se a l’equip Sky Racing Team VR46 l’any successiu. El 2015 acaba al Team Aspar, amb el qual Bagnaia aconsegueix el seu primer podi en la categoria petita, amb una tercera posició en el Gran Premi de França a Le Mans, a més de lluitar pel podi en altres carreres. El 2016 li arriba la primera gran victòria a Assen i amb 6 podis (entre les quals dues victòries) tanca la seva tercera temporada a Moto3 en quarta posició amb 145 punts en la classificació. El títol de Moto2 El 2017, Bagnaia passa a Moto2 amb l’Sky Racing Team VR46 i aconsegueix el títol de millor ‘rookie’ de la categoria acabant la seva primera temporada amb quatre podis. El 2018 es converteix en l’any decisiu del pilot italià, que, amb 8 victòries i un total de 12 podis, conquereix el títol de Moto2 i confirma el seu ascens a MotoGP el següent any per pilotar la Desmosedici GP del Pramac Racing Team. Després d’una primera part de temporada d’adaptació, Pecco comença a destacar a finals del 2019 i aconsegueix una bona quarta posició en el GP d’Austràlia. El 2020, encara amb la Ducati de l’equip satèl·lit italià, el pilot torinès conquereix el seu primer podi (segona posició) a MotoGP en el Gran Premi de casa a Misano Adriàtic, i voreja la victòria en la següent carrera en el mateix traçat malgrat estar convalescent d’una lesió a la cama dreta que el va obligar a saltar-se tres carreres. Gràcies a la seva determinació i al seu talent, Pecco és promocionat al Ducati Lenovo Team, l’equip oficial de la casa de Borgo Panigale, per a la temporada 2021. En la primera carrera disputada a Qatar, Bagnaia aconsegueix la primera ‘pole position’ en la classe reina i després acaba la carrera al podi en tercera posició. Segon a Portimão i també a Jerez rere el guanyador, el seu company d’equip Jack Miller, el pilot italià es mostra preparat per aconseguir el seu primer triomf, però una caiguda en el GP de casa, a Mugello, frena la seva progressió. Darrere de Quartararo Després de vorejar la victòria en el GP d’Àustria, on acaba segon, el punt d’inflexió de la temporada per a Pecco arriba en el Gran Premi d’Aragó: sortint des de la ‘pole position’ aconsegueix la seva primera victòria a MotoGP, després d’aguantar els atacs de Marc Márquez durant tota la carrera. Només set dies després, el pilot italià aconsegueix una increïble victòria en el GP de San Marino i de la Riviera de Rimini. Tercer a Austin, Bagnaia manté viu el Mundial, però una caiguda en la segona carrera de l’any a Misano mentre rodava primer posa fi a les seves opcions. Amb l’objectiu d’acabar el seu primer any al Ducati Lenovo Team de la millor manera possible, Pecco torna a imposar-se en les dues últimes carreres de la temporada, a Portimão i València, que li permeten confirmar la segona posició en la classificació general a només 26 punts del campió, Fabio Quartararo. Després d’un final de temporada espectacular. Remuntada espectacular I aquest any, després d’un inici molt, molt, insegur, va començar a sentir-se molt millor a partir de la seva victòria a Jerez i ja molt més consolidat als comandaments de la seva Ducati al tornar de les vacances, quan tant a Anglaterra, on ni tan sols ell esperava el triomf «que va significar una empenta tremenda en la meva remuntada», com a Aragó (2n rere Enea Bastianini), va enllaçar quatre victòries seguides (Assen, Silverstone, Spielberg i Motorland), que li van permetre, al final, restar 105 punts al ‘Diable’ en les últimes vuit carreres abans de proclamar-se avui nou i flamant campió del món de MotoGP. No deixa de ser curiós que després del gran i ampli domini de Marc Márquez fins a la seva lesió (2019), els tres següents títols hagin estat molt repartits, no només caient en mans de diferents pilots (Joan Mir, Fabio Quartararo i ‘Pecco’ Bagnaia), sinó, fins i tot, en mans de diferents marques (Suzuki, Yamaha i Ducati) quan abans tot, tot, ho acaparava MM93 i la seva Honda, no Honda, ja que només guanyava la seva, la 93. Bagnaia no té objecció a dir, a reconèixer, que ell és «fill» de Valentino Rossi, amb qui parla cada nit de gran premi per demanar-li consell i, en la recta final d’aquesta temporada, també ha buscat el consell de l’australià Casey Stoner, que és el seu referent a l’haver sigut l’últim guanyador d’un Mundial als comandaments d’una Ducati, el 2007. Bagnaia, campió del món de Moto2 el 2018, s’ha coronat nou rei en el seu GP núm. 171, el seu desè any en el Mundial, en el qual ha conquerit 20 victòries, 42 podis i 13 ‘pole positions’.

Bagnaia, el predilecte de Rossi i l’hereu de Stoner, campió de MotoGP

El jove de Torí, de 25 anys, ha culminat avui, en l’últim gran premi de l’any, una de les remuntades més espectaculars del Mundial de MotoGP i ha recuperat el títol per a Itàlia

Bagnaia, que ha mantingut sempre contacte amb ‘el Doctor’ i Stoner, torna a la firma de Borgo Panigale el ceptre que l’australià va conquerir per última vegada l’any 2007

El més llegit