Tot un país (president inclòs) rendit a Moto GP

És veritat, molt cert, que avui dia el món de l’esport i, fins i tot, el de l’alta competició, és un espectacle, un negoci i, per descomptat, el més gran dels entreteniments. És cert, molt cert, que els organitzadors dels grans esdeveniments i campionats del món s’escullen els escenaris per molt diversos motius i, sí, els diners són molt importants, però també els mitjans a la seva disposició, les instal·lacions, la ubicació de l’esdeveniment, l’audiència televisiva, la tradició d’aquest país amb referència a aquest esport i tantes altres coses que poden ajudar a decidir l’arribada d’aquest gran espectacle a determinats llocs. Tornada esperada Feia 25 anys que el Mundial de motociclisme i, molt especialment, la categoria reina, abans de 500cc i ara de Moto GP, no aterrava a Indonèsia. I aquest diumenge es tanca la que per a molts ha sigut la visita més espectacular de la història del ‘circ’ de les dues rodes. «Jo, de veritat, en la meva vida havia vist una cosa semblant, des que vaig visitar aquest país, el 2014, m’he quedat fascinat, bocabadat, del que representa la moto i les motos, les carreres i els pilots per a aquest poble. És meravellós córrer aquí, ¡meravellós!», assenyala Marc Márquez, vuit vegades campió del món, que té una legió (i religió) de seguidors darrere a totes les illes d’Indonèsia. «Només puc afegir un detall al que diu Marc», assenyala Pol Espargaró, el seu company a l’equip Repsol Honda, «ara entenc com se senten les estrelles del rock perquè a nosaltres ens han tractat aquesta setmana com si fóssim autèntics déus ¡quina meravella de gent, de carinyo, de devoció, de sensibilitat cap a la nostra feina». Meravellosos records ‘Polyccio’ va reconèixer que «només puc fer una comparació, que em posa la pell de gallina, i és que quan veig com ens estimen aquests autèntics, veritables i devots aficionats a Indonèsia, recordo de quan el pare, l’Aleix i jo fèiem quilòmetres i quilòmetres amb cotxe, amb entrepans i begudes, per veure córrer l’Àlex (Crivillé) per tots els circuits d’Espanya ¡això sí que era devoció! Bé, com aquesta». Els pilots van compartir el sentiment del poble indonesi i del seu president, Joko Widodo, el primer ‘motard’ del país amb lal seva Kawasaki, en una parada, caravana i passeig multitudinari, dimecres passat, pels carrers de Jakarta, amb milers d’aficionats que els van victorejar al seu pas, i que va concloure al palau del president. Saludar el president Aquest és un país de 210 milions d’habitants on es venen a l’any, més o menys, uns cinc milions de motos (el 88% escúters i el 78% de la marca Honda). Aquest és un país on no es fa servir el casc i on, en una mateixa moto, va muntada tota la família, pare, mare i dos fills. I on, per descomptat, en els encreuaments o en els cediu el pas, passa el més intrèpid, el que té més (o tant) coratge com Marc Márquez i companyia en les corbes de Mandalika. És per això, més que pels diners, per devoció, per rendir homenatge a milions d’aficionats, la raó de l’organització de Carmelo Ezpeleta, màxim responsable de Dorna i el Mundial, de tornar a Indonèsia. Més que suficient. És per això que el jove italià Enea Bastianini (Ducati, ‘team’ Gresini), guanyador del primer gran premi de l’any, fa quinze dies, a Qatar, no va poder fer menys que agrair-li a Ezpeleta «haver pogut saludar i compartir uns minuts, per primera vegada en la meva vida, amb tot un president d’una nació. Això m’ho ha proporcionat el meu esport, el Mundial i l’organització i jo he d’estar agraït perquè, segur, que no hagués pogut viure un moment així mai. ¡Per fi he pogut saludar un gran cap d’Estat!»

Tot un país (president inclòs) rendit a Moto GP

El Mundial de motociclisme torna, 25 anys després, al país del món que més estima la moto, que més la utilitza i que més passió i devoció sent per Marc Márquez i companyia

Des del president, Joko Widodo, que té una Kawasaki, fins a l’últim dels habitants de l’illot més petit té una moto en un país on es venen 5 milions d’escúters a l’any

El més llegit