A la sala de premsa Julián Company del circuit de Xest hi ha diverses frases escrites a les parets. La primera que veuen els pilots quan seuen a l’estrada és d’Ángel Nieto: «La velocitat és bona per aprendre que cal anar a poc a poc». ¿De debò?, ni el ‘12 +1’ es podia creure una afirmació així.

I molt menys els tres paios que es van asseure ahir davant desenes de periodistes: Marc Márquez, Fabio Quartararo i Jack Miller. Tots, no només ells tres, són aquí, en un dels circuits més calents del Mundial, un traçat gairebé de joguina, un teatre dels somnis, per oferir un espectacle que, a una mitjana de 160 kms/h i una velocitat punta de 324 kms/h, faci les delícies de 95.000 aficionats.

Entre Zarco i Àlex Márquez

Márquez, Quartararo i Miller (més Viñales, fix) avui es jugaran (14.00 hores, DAZN) la victòria en la carrera que tanca l’any i obre la festa de comiat al Palau de Congressos. Però abans, Márquez, el nou ‘puto amo’ del Mundial tot i que provi de dissimular-ho, haurà de respondre a totes les preguntes que afecten, no al rumor, no, sinó a la notícia més important que ha saltat en ple GP: Honda, l’equip campió, la màquina més poderosa de guanyar, es debat entre contractar el francès Johann Zarco (29 anys, bicampió de Moto2) o el germaníssim Àlex Márquez (també bicampió de Moto3 i Moto2, de només 23 anys). Com reconeix el vuit vegades campió, «l’equip haurà d’escollir entre l’opció veterana o apostar per un jove amb projecció, també bicampió». Diuen que Alberto Puig, director esportiu d’Honda, ho té clar; diuen que els japonesos dubten. Si dubten, que llegeixin les declaracions de Marc Márquez.

Perquè al Marc, abans de la carrera, li van insistir sobre el somni familiar de veure els dos germans junts al millor equip del món. I ell encara li va fer un volta més a la seva reflexió d’ahir, ja prou clara. «No és a les meves mans, ni penso pressionar, però estic molt orgullós que el meu germà estigui entre els dos o tres pilots que Honda analitza per decidir el substitut del Jorge [Lorenzo]. Una cosa diré: l’adoro, l’estimo molt, però si l’Àlex es converteix en el meu company de box, immediatament passarà a ser el meu primer rival, perquè, a les carreres, tothom et mesura amb el teu col·lega de box. La seva presència no canviarà la meva mentalitat, la meva motivació, ni de bon tros la meva manera de córrer. Vull el millor per ell, però si ve al nostre box, es convertirà en el meu primer adversari».

Gran premi mogudet

És evident, clar, cristal·lí, transparent, que el Marc vol tenir el seu germà al costat, per ensenyar-li, sí; per ajudar-lo, també; per guanyar-lo (com fa amb els altres); per forjar-lo en la derrota abans que venci, perquè vencerà. «Quan veníem amb el cotxe cap a València, veníem pensant que celebraríem els nostres títols a la festa de comiat i ara ell està ficat en aquest embolic, però ho està perquè ha fet meravellosament la seva feina, s’ha coronat campió de Moto2 i Honda ho té en compte. I això ens omple d’orgull a tots. Una altra cosa és que el fitxin. Aquí no m’hi poso, ni forçaré res».

Clar i net, tot i que els japonesos ni llegeixin ni escoltin res.