El català Marc Márquez (Honda) s’acaba de proclamar, de forma brillantíssima, com ja fes en els anteriors sis títols, nou i flamant heptacampió del món de MotoGP, el més jove de la història, al guanyar el Gran Premi del Japó, a Motegi, davant de 55.234 espectadors i milions de telespectadors, i imposant-se, una vegada més, a l’únic adversari que podia amargar-li la festa (o ajornar-la fins diumenge vinent, a Austràlia), l’italià Andrea Divizioso (Ducati), que quan ha volgut seguir el ritme del català se n’ha anat a terra.

Un campió de rècords

Márquez, que no només és el més jove heptacampió de MotoGP amb 25 anys i 246 dies (l’anterior era Valentino Rossi, 2005, amb 26 anys i 221 dies), s’ha convertit en l’heptacampió, el posseïdor de set títols de diferents categories, també més jove de la història, ja que l’anterior era el mític pilot britànic Mike Hailwood, amb 26 anys i 140 dies. I és que Márquez ja va ser, el 2013, el campió més jove, bicampió, tricampió i tetracampió. Tot un èxit, després de trencar tots els rècords de precocitat de la categoria.

El líder d’Honda, que amb les seves vuit victòries d’aquest any (EUA, Espanya, França, Holanda, Alemanya, Aragó, Tailàndia i Japó) pot atorgar-li també el prestigiós títol de constructors a Honda, va celebrar la conquesta del setè títol jugant amb una immensa i improvisada màquina de matar marcians. Márquez, en la volta d’honor, al revolt 2, es va aturar i, ajudat pel seu oncle Ramón, el seu germà Àlex i el seu entrenador personal, José Luis Martínez, es va treure una gran moneda de plàstic, la va introduir a la màquina i va jugar fins a arribar al ‘nivell 7’, llançant tots els seus mecànics de cop.

Dedicat a la seva mare

Márquez va arribar al ‘corralito’ i gairebé llança pels aires al president d’Honda, Takahiro Hachigo, que havia acudit al circuit de la seva propietat i, fins i tot, va pujar al podi per recollir el premi a la marca guanyadora. I ja al ‘corralito’ Márquez es va abraçar al seu pare Juliá i a tot el seu equip, liderat per l’enginyer Santi Hernández, “l’home més feliç del món, sí, per Marc i per poder dedicar-li un altre títol a la meva mare, que no m’ha vist guanyar, per desgràcia, cap d’aquests, però que sempre els hi dedico i espero poder dedicar-li molts més”.

Márquez, que després d’empatar a ceptres mundials amb els mítics Phil Read i John Surtees, ara buscarà els 9 de Valentino Rossi, Mike Hailwood i Carlo Ubbiali i, després, sí, sí, pels 12 +1 de Ángel Nieto i, per què no, contra els 15 de Giacomo Agostini. “De moment, celebrarem aquest que ha sigut molt dur, malgrat que, des d’Aragó, hem anat sempre, sempre, en cada gran premi, augmentant el nostre avantatge respecte al segon classificat, que va ser Rossi i, després, ‘Dovi’, un adversari, com l’any passat, enorme, que m’ho ha posat molt difícil”.

Va sortir en sisena posició

No tan difícil quan s’ha proclamat campioníssim a falta de tres carreres (Austràlia, Malàisia i València) i després d’una carrera, la d’aquest diumenge, prodigiós, en què, sortint sisè, ja era segon a les tres voltes. Més tard, després de lluitar amb el seu company de marca, el britànic Cal Crutchlow, s’ha aparellat a ‘Dovi’, l’ha estudiat i passat un parell de vegades entre ells i, a falta de quatre voltes, aquell que molts anomenen el pilot conservador, calculador, ha decidit prendre la iniciativa i posar-se líder.

La caiguda de Dovizioso

A partir d’aquell instant, Márquez ha tirat dur, molt dur, i Dovizioso s’ha vist obligat a sortir de la seva zona de confort i, a falta de dos voltes, al revolt deu, un gir molt veloç a dretes, el subcampió italià ha perdut el tren davanter i ha caigut. S’ha aixecat i ha creuat la meta en 18a posició.

Calia veure, en aquell instant, Márquez passant per davant del seu box, del mur, creuant la meta a falta de dos girs i veient desesperat Alberto Puig, nou i flamant director esportiu de l’equip Repsol Honda, penjat del mur, estenent els braços i demanant-li calma. Era la manera de Puig de dir-li que ‘Dovi’ acabava de caure i ja era campió.