Quan el més gran, quan Michael Jordan s’enfundava la mà de Déu i començava a vessar bàsquet, tirs, mats, taps i punts per la pista, no sempre ho feia amb potència, físic, destresa o picardia. Michael Jordan escollia moltes maneres de matar el rival, de ser el millor, de mantenir-se penjat en l’aire, sempre més a prop del cel que del parquet.
Per això ahir, Michael Jordan va cometre un error, ja irreparable. Agradant-li com li agraden les motos, tenint com té un equip de carreres als EUA, sabent que s’ho passaria d’allò més bé a Montmeló, Air Jordan va decidir quedar-se a l’hotel de Barcelona, recuperant-se de la festa que va viure, dissabte a la nit, a la discoteca Shoko, a la vora de l’hotel Arts, i va descartar presenciar, en viu i en directe, la carrera de MotoGP del Gran Premi de Catalunya.
Jordan, com a bon amant de l’esport (ara, segons sembla, ja estima més la festa ¡i ho entenc, després de tant esforçar-se!), hauria disfrutat amb una carrera a mida de la seva intel·ligència esportiva. Però no només hauria bavejat amb l’habilitat, la saviesa i l’estratègia de l’italià Andrea Dovizioso (Ducati), que va guanyar quan i com va voler, sinó que hauria disfrutat, i molt, amb el coratge, la bravura i la raça que va imprimir Marc Márquez (Honda) a la seva carrera, després de caure sis vegades als entrenaments.
Jordan hauria entès, perquè això, de vegades, passa en l’esport, que Dani Pedrosa (Honda), que sortia com a clar favorit, decidís ni intentar-ho perquè la roda del davant ja l’havia avisat «a la quarta volta que no tenia subjecció». I Air també hauria comprès, aquesta vegada amb més dolor, al tractar-se d’un altre déu i del veterà més veterà, que Valentino Rossi lluités, desesperadament, amb (o contra) la seva Yamaha per esgarrapar 8 punts (8è), que el mantenen viu entre els millors. El que, potser, no hauria comprès Jordan és que el líder del Mundial, Maverick Viñales, acabés 10è, sumés 6 punts i, davant la premsa, no sabés explicar què li havia passat.
LA INTEL·LIGÈNCIA DE DOVIZIOSO
«Bé, sí –va mirar d’explicar MVK, sense aconseguir-ho–, que ha sigut tot un desastre, que he tingut por que la roda del darrere esclatés en plena recta quan anava a 300 km/h, que he vist a venir el pitjor, sí, i no entenc res. Pitjor encara, no m’agrada gens el que estic veient: sempre que em destaco al Mundial, passa alguna cosa». És a dir, que Viñales intueix que algú li està fent vodú, màgia negra. I no mira a Michelin, no, però se li entén tot. És clar que si escoltes Rossi, que és el que més en sap d’aquesta moto, és a dir, de la Yamaha, pot ser que sí que tingui explicació: «Aquesta Yamaha no és la de l’any passat. Li costa entrar als revolts, ens costa ficar-la en els girs, la forcem massa, l’estressem i malgastem el pneumàtic davanter».
És possible que, com que Michael Jordan seguirà de festa pel món, penedit d’haver-se quedat ahir a dormir els excessos barcelonins al Shoko, s’animi, al veure la classificació del Mundial, a viatjar a un altre gran premi. De Viñales (111 punts) a Rossi (83) només hi ha 28 punts, poc més d’una carrera, d’una victòria (25), ja que Dovi li ha clavat una mossegada a MVK i ja en suma 104; Márquez, jugant-s’hi la pell tot el cap de setmana, n’hi ha esgarrapat 14 al líder i ja en té 88, i Pedrosa, 84, malgrat la decepció soferta: «Perquè, sí, jo també, després de la pole i els assajos, em pensava que podia repetir el triomf de Jerez davant la meva afició».
LA CALCULADORA DE MÁRQUEZ
A Air Jordan li haurien encantat les explicacions que van donar Dovizioso, Márquez i Pedrosa de per què i com va guanyar l’intel·ligent i privilegiat ducatista Dovi. «Hi ha dies que no es guanya per potència i això que la meva Desmosedici és la que més corre. Dies que no es guanya per arriscar al límit. Les rodes no haurien aguantat 25 girs a sac. No he guanyat per ser més valent que els altres. Hi ha dies que, quan fa la calor que feia a Montmeló, has de conservar les rodes. Anar enganxadet a Dani nou voltes i, faltant-ne vuit, passar-lo i aprofitar els teus pneumàtics frescos per obrir forat», així ho va explicar Dovizioso. «Ni Dovi ni jo hem corregut al màxim. No es podia. La calor i la poca subjecció ho impedien. I, sí, em temo que portar enganxat Dovi tantes voltes li ha permès conservar pneumàtics i esprémer-los al final. Ha sigut viu. O jo, ingenu», va relatar Pedrosa. «Quan he vist que Dovi passava Dani i se n’anava, he intentat perseguir-lo –va afegir Márquez–, però, així que he vist que corria perill de caure, he pensat: ‘Si caus, Marc, no cal que tornis al box’. Així que he parat, he agafat els 20 puntets i he pensat en el Mundial».
I Michael Jordan a l’hotel.
15:25
15:20
15:18