Pot ser que avui, ja es veurà, no se sap, li entreguin la granota vermella de Ducati. Potser. Això d’Héctor Barberá ha sigut tot un xoc, gairebé un ensurt. «Ha sigut, més aviat, una sorpresa, una pujada d’adrenalina, un ‘¿de debò que parlen de mi? ¿de veritat és per a mi?’. I, sí, sí, era per a mi. No sabia on ficar-me. Així vaig passar la nit de dijous, que no vaig aclucar els ulls en tota la nit», explica Barberá, de 29 anys, nascut a Dosaigües (València), flamant pilot, virtual, de l’impressionant equip oficial Ducati, que ha premiat el noi del 'team' Avintia amb el plaer de pilotar, a Motegi (Japó), la moto més poderosa de MotoGP, la impressionant Desmosedici GP-16, que supera, de llarg, els 350 quilòmetres per hora. Ell, Barberá, que està fent un gran paper ¡amb una Ducati del 2014!

«La potència d’aquesta moto impressiona. Res a veure amb la meva. No és que sigui una evolució de la meva Ducati, no, ¡ni de bon tros! És que és una altra moto totalment diferent. De la meva només en queda el caràcter agressiu, dura de portar, però res més». Barberá, el noi de moda de Motegi, el noi a qui li ha tocat la grossa de Nadal amb dos mesos d’antelació («ni en somnis vaig pensar mai a pujar a aquesta màquina»), té la veu ronca de no haver dormit bé. «Jo entenc que la gent pensi que exagero, però per a un pilot conduir una moto oficial d’aquestes característiques és una meta preciosa, impensable», reconeix, conscient que s’ha guanyat l’oportunitat de substituir l’italià Andrea Iannone, almenys en aquesta carrera. «Me l’han donat pel bon paper que estic fent a Avintia, sí, però també perquè saben que sóc ràpid, molt ràpid».

Barberá assegura que viu en un núvol i així és difícil adaptar-se, de sobte, en una hora i una mica més d’entrenaments, als comandaments d’un  coet com aquest. Gigi Dall’Igna, cap suprem de l’equip italià, propietat d’Audi, no li va donar cap instrucció a l’entregar-li la moto. «No, no, no em va dir que no la trenqués (rialles) i sí que em va comentar que em prengués el meu temps, que no tenia res a  veure amb la meva Ducati». Barberá diu que el que més el va sorprendre va ser la potència «bruta i brutal» que ofereix la Desmosedici, en acceleració i velocitat punta.

«El problema és que per fer el temps has de tenir un pas per revolt espectacular, que és on es fa el crono. I per tenir un pas per revolt veloç, molt veloç, has de dominar la moto, tenir confiança, ser determinant a l’hora d’entrar en el revolt sense por. I, per tant, el primer és ser valent i frenar com més tard millor. I, de moment, no m’hi atreveixo. Ara em porta la moto a mi i no jo a la moto, però paciència i endavant».

Avui arriba la granota vermella. Potser quan es vesteixi totalment per matar, li surt el torero que du dins.