El ‘calcio’ italià: futbol, diners i escàndols

Gianni Agnelli va morir el gener del 2003 i el seu germà Umberto no va sobreviure gaire més, fins al 2004. La família Agnelli, propietària de la Juventus, va perdre així els seus patriarques. Va ser l’inici dels escàndols públics i el final de la il·lusió del mite de l’equip que guanyava només per la seva habilitat esportiva. També des d’aleshores la Juve preserva la fama de ser un dels equips més forts, però també més discutits, del turbulent ‘calcio’ italià. Una de les raons és que, al cap de poc temps, el 2006, va esclatar Calciopoli, el pitjor frau de la història del fútbol italià. El cas va ser gravíssim perquè va involucrar alguns club de la Serie A, tot i que la més afectada va ser la Vecchia Signora de Torí, a qui la justícia esportiva transalpina va obligar llavors a baixar a la Serie B amb una penalització de 30 punts (després reduïda a 9), que es va afegir a la pèrdua dels títols del 2005 i 2006. L’escarni públic va ser llavors difícil de pair, en particular per la magnitud de l’escàndol que va revelar que, durant més d’una dècada, la Juve havia aconseguit victòries (entre les quals, set títols de Lliga), manipulant el sistema. Tot això bàsicament a través de la designació d’àrbitres complaents amb els seus interessos i amb l’ajuda d’alguns representants de la federació. Tot i així, després de l’esclat de l’escàndol, la família Agnelli va renovar la cúpula de la Juve i, a poc a poc, amb el pas dels anys, el cas es va anar oblidant. Això fins que va aparèixer Andrea Agnelli, nebot de Gianni i fill d’Umberto. La catàstrofe que plana aquests dies sobre la Juve gira, en part, al seu voltant. Com a president del club torinès des del 2010 fins al 2022, l’hereu de la influent família italiana va fer entrar a la Juve en una nova època de bonança, cosa que li va permetre conquistar el rècord de 19 títols, dels quals 9 scudetti seguits. El 2021, un nou revés El 2021, un nou revésPerò el 2021, un altre tomb. La Guàrdia de Finances, la policia que s’ocupa dels delictes financers a Itàlia, va obrir una investigació sobre els comptes de la Juve de l’any anterior, i va descobrir irregularitats. A partir d’aquí, els embolics de l’equip han anat ‘in crescendo’, amb la premsa italiana inundant-se d’aquestes notícies. També hi havia altres equips involucrats, entre els quals la Sampdoria, el Pro Vercelli, el Genoa, el Parma, el Pisa, l’Empoli, el Novara i el Pescara. Tanmateix, el cop més important ha sigut per a la Juve. Al novembre, va dimitir tota la cúpula del club torinès i, a mitjans de gener, la Federació Italiana de Futbol (FIGC) va decidir treure-li a la Juve 15 punts del campionat en curs, com a sanció per les seves irregularitats comptables en traspassos i salaris dels futbolistes. El càstig, que fa gairebé impossible que el club pugui guanyar aquest any el campionat italià (i les competicions europees), es va afegir a condemnes d’inhabilitació per a 11 directius del club. El nebot de Gianni Agnelli, Andrea, n’és un. Embolics repetits El cas s’ha transformat així en l’enèsim capítol de les grans convulsions que assolen el ‘calcio’ periòdicament. La llista és infinita. Només cal recordar un altre megaescàndol, ocorregut en els vuitanta del segle passat. Llavors, la Fiscalia de Torí va descobrir una increïble associació il·lícita per delinquir, amb un sistema d’apostes clandestines en el futbol, que funcionava de forma paral·lela al ‘Totocalcio’, la quiniela nacional italiana. I això va esquitxar diversos equips de futbol, alhora que uns 33 jugadors van ser sancionats. L’episodi fins i tot gairebé li costa la carrera al davanter Paolo Rossi, llavors jugador del Milan i un dels esportistes més populars del país. Tant és així que, sense una posterior amnistia que el va alliberar d’aquesta acusació, Rossi ni s’hagués convertit en l’heroi golejador d’Itàlia en la seva victoriosa campanya a la Copa Mundial d’Espanya de 1982. Al Milan i la Lazio no els va anar tan bé: van baixar a la Serie B. El primer, el 1927 La bibliografia dels escàndols del calcio, en veritat, és molt, molt abundant, per no dir, interminable (tot i que no sempre aquests casos han acabat amb una condemna judicial ferma). La Juventus sempre ha estat acusada de dopatge per incrementar el rendiment de futbolistes com els francesos Zinedine Zidane, Didier Deschamps i l’italià Alessandro Del Piero. El Nàpols ha fet fallida i ha arribat a jugar a la Serie C1 (l’equivalent a la Tercera Divisió espanyola). L’Inter va ser investigat per inflar el valor de les transaccions dels jugadors. La Lazio ha sigut assenyalada per vincles amb els seus tifosi d’ultradreta. La Roma ha sigut multada per actes de racisme. Més lluny en el temps, el 1927, es recorda també l’anomenat cas Allemandi, per Luigi, un lateral esquerre ‘bianconeri’ que es va descobrir que s’havia posat d’acord amb un altre jugador del Torí per deixar-lo guanyar. Aleshores l’afer va arribar a orelles d’un periodista que finalment va marcar el seu propi gol: explicar el primer cas documentat de martingales en el futbol italià.

El ‘calcio’ italià: futbol, diners i escàndols

La recent condemna contra la Juventus de Torí per irregularitats en traspassos i salaris dels futbolistes és l’últim capítol de la història negra d’aquest esport a Itàlia

El més llegit