Sandro Rosell perfila la seva candidatura

Ja és més que un simple rumor o una remota possibilitat. Sandro Rosell treballa a fons per liderar una candidatura a l’alcaldia de Barcelona. Tot va començar fa uns mesos, quan veïns de barris tan diferents com Nou Barris, Sarrià – Sant Gervasi, les Corts i la Barceloneta van trucar a la seva porta per proposar-li liderar un projecte de gestió diferent per a la ciutat. Una de les persones que ha mantingut trobades freqüents amb Rosell explica que la idea que hi ha sobre la taula és la de trencar amb el «sempre el mateix» de la política partidista. Així que la pilota s’ha anat fent gran i cada dia que passa Rosell ho té més clar. A tot això, no té pressa ni pressió i, a diferència d’alguns polítics, tampoc necessita aspirar a un càrrec per enriquir-se. Una altra persona involucrada en aquesta plataforma ciutadana explica que la intenció de Rosell és mantenir-se molt allunyat de qualsevol ideologia o partit polític i que el seu objectiu només és pensar en Barcelona. Afegeix també que hi ha diversos noms coneguts i populars que estan disposats a acompanyar-lo en aquesta aventura. Per tant, queda descartat que accedeixi a liderar una candidatura sota les sigles de ‘Centrem’, el nou partit que encapçala Àngels Chacón, amb qui ha mantingut reunions. Doncs bé, que a partir de setembre, però sense data concreta, analitzarà la situació política del moment, realitzarà enquestes internes i decidirà. «Aquesta setmana ha mantingut diverses reunions i es nota que està molt il·lusionat amb el projecte», em comenta una de les dues fonts consultades. L’expresident del Barça és conscient que el repte no és fàcil. No obstant, després de superar el dur tràngol de ser maltractat per la justícia espanyola i passar dos anys d’empresonament injust, a Rosell ja no li fa por res. Això sí, li falta acabar de convèncer la seva família, especialment la seva mare. Diuen que sense el seu vistiplau no hi ha res a fer. Els viatges d’Arturo San Agustín A Rosell segurament el veurem aquesta setmana a l’Open Banc de Sabadell, i a l’escriptor, periodista i publicitari Arturo San Agustín me’l vaig trobar a la Diagonal. Acaba de publicar un nou llibre, ‘Pasaporte sentimental’ (Editorial Catedral), en el qual narra històries de llocs que li han deixat empremta. El llibre és un viatge dels seus viatges arreu del món. «He estat en palaus i en cabanyes», matisa San Agustín. És a dir, que podem descobrir que va viatjar en una limusina negra Cadillac per Hollywood i que, al Budapest de Ceausescu, es va allotjar a l’habitació d’un vell hotel sense ventilació, amb velles moquetes de color dubtós i esquitxat de taques històriques... I és que San Agustín, durant la seva etapa professional, va disfrutar de l’època esplendorosa de la publicitat, però també de la decadència de la periodística. Al llibre no esperin trobar referències a les celles soviètiques d’Ernest Maragall o descripcions de l’ambigua Barcelona d’Ada Colau. En canvi, podran descobrir elements i històries de tot el planeta que només un home com San Agustín pot detectar. Detalls que només els baixets i fills únics són capaços d’apreciar. Un llibre de lectura imprescindible. La Natalia Sánchez més catalana A l’actriu Natalia Sánchez la conec fa anys. És molt crac. Aquesta setmana tothom parla d’ella després d’haver aparegut en una entrevista exhibint un absolut domini del català. El parla a la perfecció i això és molt dir per a una madrilenya que només fa tres anys que viu a Catalunya. La Natalia es troba ara de gira presentant la seva nova sèrie ‘Los herederos de la tierra’, una producció de Netflix. No obstant, a molts els ha sorprès descobrir que és bilingüe. La Natalia és extremadament perfeccionista, però, en aquest cas, la clau és que té un bon professor. Es tracta de la seva parella, el també actor Marc Clotet. Doncs això, que la Natalia sembla la dona perfecta. Actriu, cantant, intel·ligent, maca, bona mare, trilingüe i, a sobre, m’explica que està preparant un llibre. Algun defecte deu tenir, crec... Per cert, el Marc està arrasant en el programa de música de TV-3 en el qual exerceix de jurat. Es diu Eufòria, una mena d’‘Operación Triunfo’ a la catalana que ha aconseguit enganxar joves i adults. En fi, que tot els va bé i que els duri.

El més llegit