Portada

Actualitat

Esports

Cultura

Extra

Entre tots

Vídeos

Serveis

FUTBOLISTA AMB ESTIL

Sergio Ramos, remat al vestidor

Aliè als cànons del bon vestir i al què diran, el futbolista es fa addicte als 'looks' estrafolaris

És possible que Sergio Ramos s’hagi avorrit de la seva carrera de futbolista després d’haver-ho guanyat tot i que a aquestes altures de la seva vida–31 anys– només l’il·lusioni aspirar a ser l’ídol que va trencar les regles de la moda a cop de looks impossibles i va alliberar l’home del segle XXI dels estrets cànons del bon vestir. Si ha sigut capaç de capgirar una final de la Champions amb un cop de cap en el minut 93, ¿per què no ha de poder combinar ratlles i quadros en una gala de vint-i-un botó? Si és el capità de l’equip més llorejat, ¿per què no ha de poder ficar-se els pantalons per dins d’uns mitjons blancs decorats amb cireres vermelles? A veure, ¿per què?

Només des d’aquesta actitud entre naïf i desafiadora es pot comprendre la creixent tendència del central del Reial Madrid per retratar-se a Instagram disfressat de mamarratxo amb la indolència de qui es posa el primer que troba per baixar a comprar el pa. No hi ha cap descuit en la seva elecció, sinó una provocació calculada; encara que els seus posats els acompanyi de hashtags del tipus «#amirollo», no és passar de tot el que busca, sinó generar reacció. És com si, cansat de ser el Moisès del madridisme, ara volgués ser l’Espàrtac de l’estilisme choni. Acostumat a regnar a l’àrea petita, ara vol rematar el vestidor.

¡Primer mort que discret!

Que a Sergio Ramos li agrada donar la nota ho sabem des que era un prometedor jugador de Camas (Sevilla), el poble de Curro Romero i Paco Camino, i suplia la falta de valor per vestir-se de torero davant un toro amb una insòlita inclinació per retallar pilotes al costat del punt de penal i presentar-se després a la sala de premsa com un maniquí escapat de la passarel·la de Nova York. En el futbol, la línia de la defensa sol generar tipus alts de perfil baix que tiren la pedra i amaguen la mà i esquiven els focus, però no és el seu cas. ¿Ell? ¡Primer mort que discret!

Lluny de ser un tic passatger, el gust del defensa per vestir sense gust s’ha anat accelerant amb el temps

El 2005, quan el Sevilla escamotejava el seu traspàs al Reial Madrid, Ramos va llançar un missatge plantant-se en una concentració de la Roja embotit en un vestit blanc de ratlla diplomàtica. Semblava que vingués d’un casament de mafiosos, però el missatge va arribar a destí i el traspàs es va tancar. Des de llavors l’hem vist tenyir-se els cabells de ros platí, tapar-se la pell amb tatuatges i passejar-se per la zona mixta vestit com un cantant de hip-hop. Si la forma és el missatge, Sergio Ramos fa una dècada i mitja que crida que el més xulo és ell i el seu armari rober. Que no li diguin que el fúcsia es mata amb l’anyil, que tots els colors són fills de Déu. ¿On és el problema?

Lluny de ser un tic passatger, el gust del defensa per vestir sense gust s’ha anat accelerant en el temps. Des de començament d’any ha sigut el tema de conversa a les xarxes socials a compte de les indumentàries de ferreter i soldat carlista amb què es va presentar al Bernabéu. Les paròdies no el molesten, les celebra: la setmana passada es va oferir per assessorar un grup de seguidors que havien convertit la seva indumentària en disfressa de carnaval. 

Combinació acolorida.

Li encanta tapar-se el cap amb boines i gorres, adora calçar botes fora de la gespa i la seva addicció a les marques el porta a vestir de Gucci o de Prada o de Dolce & Gabbana. Però provar d’extreure alguna lògica estètica de les seves pintes és una aspiració abocada al fracàs. 

Fiona Ferrer, l’estilista de Cámbiame (Tele5), l’ha convidat al programa, però es preveu difícil posar ordre a la imatge d’algú que ha convertit l’afició a vestir sense solta ni volta en la seva senya d’identitat. Amb 19 anys, Ramos va posar nu per a la revista Interviú i va declarar: «Soc molt humil per ser galàctic». A la foto, només unes botes de futbol sobre l’engonal. Després va descobrir la roba cara i el cercle cromàtic i la seva vida va canviar. 

Outbrain