Els pròxims dos anys es faran quaranta actuacions en diferents espais de la ciutat, i s’arribarà a unes vuitanta el 2030, per crear 160 hectàrees de verd, 18,6 en els primers dos anys. Aquest és un dels objectius del pla Natura 2021-2030, el full de ruta que defineix les actuacions a curt, mitjà i llarg termini. Aquest augment del verd se suma a les més de 20 hectàrees executades entre els anys 2019 i 2021, amb 82 actuacions en espais verds.
El pla ara s’obre a la participació ciutadana a través del portal Decidim i amb dues sessions obertes en format telemàtic, que tindran lloc els dies 27 d’abril i 12 de maig.
Després del Pla del Verd i la Biodiversitat, el pla Natura
La ciutat deixa enrere el Pla del Verd i de la Biodiversitat 2013-2020 i dona pas al pla Natura amb l’objectiu que el concepte naturalesa sigui integral i senzill, connecti amb la ciutadania i englobi un conjunt de valors presents a la ciutat: la infraestructura verda, materials geològics, terres, aigua i éssers vius.
De fet, ja fa anys que s’ha constatat la necessitat de la ciutadania de tenir contacte amb els espais verds i l’aire lliure per afavorir el benestar físic i emocional i la salut en general, sense oblidar que el verd també té una funció clau a les ciutats per reduir la contaminació i contribueix, a escala global, a la lluita contra el canvi climàtic.
Amb les actuacions que preveu el pla Natura 2021-2030, es pretén aconseguir que la ciutat incrementi 160 hectàrees de verd, una de les fites més importants del pla Clima i la Declaració d’Emergència Climàtica.
Més i millor verd i amb la ciutadania
El pla Natura s’estructura en tres eixos i dos àmbits transversals. El primer eix té per objectiu aconseguir més verd i biodiversitat. Això s’aconsegueix principalment fent una planificació de com s’ha d’augmentar el verd a la ciutat tenint en compte una distribució equitativa als diferents territoris, enfortint la infraestructura verda i buscant la connectivitat entre si, especialment connectant els espais verds de l’entorn metropolità: Collserola i els espais fluvials del Llobregat i el Besòs. També és essencial identificar zones que tenen dèficit de verd a fi de planificar actuacions, i col·locar verd en espais com cobertes, mitgeres, interiors d’illa o eixos verds.
El segon eix del pla fa referència a la conservació i la millora del verd i la biodiversitat. En aquest cas, la ciutat ha deixat enrere un model de gestió del verd obsolet, propi dels anys noranta, i ha donat pas a una gestió ecològica i la promoció de la naturalització de determinats espais. La gestió ecològica té per objectiu l’ús sostenible dels recursos i la protecció del patrimoni natural i del medi ambient, i, per tant, de la salut, i s’aplica en tot el verd de la ciutat. D’altra banda, la naturalització d’espais verds urbans té per objectiu transformar-los per afavorir els processos ecològics i l’entrada espontània de flora i fauna, i s’aplica en alguns espais verds que reuneixen unes determinades característiques.
Aquests espais verds naturalitzats poden incloure refugis de biodiversitat amb una protecció especial de la fauna que els habita, i també s’han de preservar les característiques naturals de la vegetació. Actualment Barcelona ja disposa de 316 hectàrees d’aquest tipus de verd i l’objectiu és arribar a les 385 hectàrees el 2023, que representaran un 38% del total de verd de la ciutat.
El tercer eix del pla fa referència a la importància de treballar el verd de la ciutat amb i per a la ciutadania. Barcelona aposta per acollir i facilitar les iniciatives ciutadanes i oferir propostes concretes perquè veïns i veïnes, organitzacions, entitats, empreses i administracions puguin tenir un paper actiu en la promoció i conservació de la biodiversitat urbana i implicar-se de manera activa en els processos de gestió i millora. Això es porta a terme, per exemple, amb la cessió de parcel·les d’horts per a persones grans, amb la cessió d’espais per a la creació d’horts comunitaris i amb iniciatives conjuntes amb la ciutadania com les activitats de plantació amb escoles i entitats.
Coneixement, governança i participació
A més dels tres eixos d’actuació, el pla inclou dos àmbits clau de treball transversal. En primer lloc, l’augment del coneixement. La conservació de la biodiversitat en el medi urbà i la relació entre la naturalesa i la salut són dos aspectes que s’han de tractar amb rigor científic i tècnic. A més, es requereix un seguiment específic i una anàlisi de les transformacions que ja presenta a causa de l’emergència climàtica.
El segon àmbit fa referència a una governança compartida del pla. L’objectiu és treballar-lo de manera compartida i transversal amb la ciutadania i els diferents actors clau de la ciutat. Per això es busca crear una xarxa de treball amb tots els implicats en la conservació de la biodiversitat i el verd urbà i s’obre a la ciutadania amb un procés participatiu abans de la redacció final.
La ciutadania podrà fer aportacions al pla a través de la web Decidim Barcelona, on es publicarà la documentació prèvia del pla i es podran fer aportacions i propostes i valorar-les. També es pot participar en les sessions obertes en format telemàtic, que tindran lloc els dies 27 d’abril i 12 de maig, en què es podrà debatre el pla i formular suggerències i propostes. Les inscripcions a les sessions també s’han de fer a través de la web Decidim Barcelona.