BARCELONA ANTIMASCLISTA I INTERCULTURAL

El XIV Premi 25N aborda la violència masclista contra les dones migrants

kellys-ep / JORDI COTRINA

Les dones sempre s’han trobat en situació de desigualtat pel simple fet de ser dones. En ciutats com Barcelona –on les comunitats són culturalment diverses– hi ha factors que agreugen aquesta construcció social del rol de la dona en la societat com són l’edat, la sexualitat i l’origen geogràfic, ètnic i cultural d’aquestes persones.

Quan les dones migrants arriben a la ciutat receptora poden trobar-se amb barreres idiomàtiques i culturals, amb una situació administrativa desfavorable i amb una possible discriminació racista i xenòfoba. Sens dubte, són unes condicions que accentuen la seva situació de desigualtat social i que pot acabar manifestant-se en forma de violència masclista; un fenomen estructural, antic i universal latent a tots els països del món.

Tot i que aquesta afecta totes les dones –independentment del seu origen, classe social, edat o nivell formatiu–, les xifres demostren que les migrants són un col·lectiu especialment victimitzat. Així ho indica la taxa de víctimes per violència de gènere a Espanya, que és gairebé tres vegades superior en les dones d’altres orígens respecte a les nascudes al país, segons indica l’INE.

EL PREMI 25N

Des de l’any 2005 l’Ajuntament de Barcelona convoca el Premi 25 de Novembre (25N) en motiu de la commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Sota el lema ‘BCN antimasclista i intercultural’,l’objectiu d’aquesta edició és recolzar les iniciatives que busquen, creen, visibilitzen, consciencien o rebutgen les diferents formes i àmbits en què la violència masclista impacta contra les vides de les dones migrants.

Tots aquells que vulguin presentar-se ho han de fer a través d’un projecte inèdit, és a dir, que no s’hagi desenvolupat fins ara o que estigui en l’inici de la seva implementació. Com no podia ser de cap altra manera, han de comptar amb la participació activa de dones d’orígens diversos que duguin a terme accions molt concretes a la ciutat de Barcelona. El 18 d’octubre del 2019 es tancarà el termini per presentar els projectes i es donarà pas al procés de selecció. L’Ajuntament premiarà el projecte guanyador amb una dotació de 15.000 euros que juntament amb el suport institucional, permetran que la iniciativa es dugui a terme.

Podran presentar-se al Premi 25N les persones físiques, les associacions, els grups de fet i les entitats de qualsevol índole (comercials, culturals, etc.); els espais de lleure; les escoles i els centres educatius; els equipaments i serveis cívics, socials, culturals i de l’àmbit de la salut; i les entitats sense ànim de lucre de la ciutat de Barcelona.

En les 13 edicions anteriors, el Premi 25N ha permès generar nous debats i línies d’intervenció, afirma Eva Alfama, assessora de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona. “Un exemple és la implantació de protocols comunitaris contra les agressions sexistes en festes majors que es va donar a conèixer arran de l’experiència del grup motor de les festes del Poble-sec, que va guanyar el premi el 2016”, diu. 

LES DADES RECENTS

Els resultats de l’última Enquesta de violència masclista a Catalunya (2016) posen de manifest que el 57,7% de les dones de Barcelona han patit alguna agressió de gènere al llarg de la seva vida (excloent comentaris, gestos sexuals i exhibicionisme) i un 13,8% la va patir durant el 2016. Entre les dones migrants, tot i que la mostra no és representativa pel seu origen, la prevalença de la violència masclista seria d’un 72,9% que l’han patit al llarg del cicle vital i d’un 24,9% l’any 2016.

EL TEIXIT FEMINISTA

D’acord amb Alfama, Barcelona compta amb un extens teixit feminista profundament ric, heterogeni i divers en relació amb l’edat, la distribució territorial, l’ideari feminista i l’activisme comunitari, així com en les seves propostes, accions i reivindicacions. L’Ajuntament estableix un marc normatiu a través del Consell de Dones de Barcelona. “Al voltant de 100 entitats formen part del Consell on consulten i participen en les polítiques de gènere municipals”, assegura.

Carmen Juares: “Les treballadores de la llar pateixen violències”

Com Carmen Juares, moltes altres treballadores internes de la llar i d’atenció lluiten per millorar les seves condicions laborals. Són dones que en la majoria dels casos pateixen explotació amb salaris precaris. Juares és nascuda a Hondures i viu a Barcelona des de fa 19 anys.

Temes:

Feminisme