L’auge d’extrems climàtics podria provocar 2.100 milions de desplaçaments forçats en els pròxims 50 anys

Cada any més de 20 milions de persones es veuen obligades a abandonar les seves llars després de l’arribada de devastadores pluges torrencials, inundacions de gran magnitud, incendis arrasadors i sequeres extremes. Si segueix així, segons adverteix un informe liderat per la Unesco i la Fundació La Caixa, l’auge dels extrems climàtics podria provocar almenys 2.100 milions de desplaçaments forçats més en els pròxims 50 anys. Sobretot en regions del planeta on la vulnerabilitat climàtica es solapa amb situacions de pobresa extrema. «Vivim en un món en què els que menys han contribuït al canvi climàtic són els que estan patint les conseqüències més greus. Si no prioritzem mesures per fer front a això correm el risc d’enfrontar-nos a una tragèdia humanitària a escala global», afirma Rodolfo Lacy, autor principal d’aquesta nova anàlisi, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «Si no prioritzem mesures per fer front a això correm el risc d’enfrontar-nos a una tragèdia humanitària a escala global» Rodolfo Lacy Investigador El treball, presentat aquest dimecres al Centre Internacional de Ciències Humanes i Socials allotjat al palau Macaya, dibuixa un mapa d’impactes climàtics profundament desigual. Actualment s’estima que hi ha almenys 3.600 milions de persones que habiten en zones altament vulnerables al canvi climàtic. D’aquestes, almenys 239 milions viuen en condicions d’extrema pobresa i, per tant, són més vulnerables davant l’impacte d’extrems climàtics i tenen menys capacitat de recuperar-se’n. En aquest context, l’informe adverteix que l’augment de fenòmens com onades de calor prolongades, l’avenç de la desertificació o la pujada del nivell del mar podrien convertir regions senceres en inhabitables, cosa que empenyeria milions a desplaçar-se de manera forçada. Entre ara i el 2070, de fet, s’estima que el nombre de refugiats climàtics podria multiplicar-se per 25. «Si no prenem mesures urgents, la crisi climàtica es convertirà en una de les causes de desplaçament forçós del segle XXI. El cost humà de la inacció climàtica serà incalculable i recaurà sobre l’esquena dels qui menys responsabilitat tenen en aquesta crisi global», insisteix Lacy, especialista del Centre de Coordinació de Sustentabilitat de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), que recorda que els països del sud global destaquen com els que menys han contribuït al còmput global d’emissions i, tot i així, són els que estan patint les conseqüències més devastadores d’aquesta crisi. «Parlar d’una transició justa també és parlar de les mesures i del finançament que necessitem desplegar en aquestes regions vulnerables del planeta per aconseguir que milers de milions de persones no es vegin obligades a abandonar la seva llar», destaca l’especialista. Més enllà de les desigualtats geogràfiques, l’informe també assenyala que la crisi climàtica afecta de manera desproporcionada grups socials com les dones, els pobles indígenes i els nens. De fet, si continua així, els experts calculen que entre el 2040 i el 2060 hi haurà almenys 1.400 milions de dones que es veuran directament impactades per les conseqüències més dures del canvi climàtic i, ja que moltes ja es troben en contextos de discriminació estructural, aquest fenomen podria deixar-les en una situació encara més vulnerable. «Quan una dona està en condició de pobresa i, a més, es veu obligada a migrar per condicions climàtiques adverses també acaba sent més vulnerable davant altres discriminacions estructurals com, per exemple, la violència de gènere i fins i tot el tràfic de persones», afirma Lacy.

L’auge d’extrems climàtics podria provocar 2.100 milions de desplaçaments forçats en els pròxims 50 anys

Un nou informe adverteix que actualment ja hi ha 3.600 milions de persones que habiten en zones altament vulnerables al canvi climàtic

ESPECIAL MULTIMÈDIA | Les migracions climàtiques es multipliquen malgrat que continuen sent invisibles

El més llegit