Espanya pagarà cara la crisi mediambiental

El canvi climàtic està provocant un augment de la inflació en les economies europees i països com Espanya són dels que més tenen a perdre. Per estranya que sembli aquesta relació, s’ha demostrat que l’escalfament global causa, entre altres coses, destrosses en les collites (que implica un augment del preu dels aliments), més i més costosa demanda d’energia pels canvis meteorològics (costos de producció industrial i rebuts de llum i gas més cars), un transport menys assequible, unes matèries primeres més difícils d’obtenir i uns serveis que –com passa amb el turisme– acaben reflectint en els seus preus l’encariment general de tots els factors productius. El Banc Central Europeu (BCE) calcula, per exemple, que l’escalfament global afegirà un plus en la pujada de preus dels aliments de la zona euro d’entre 0,92 i 3,23 punts percentuals anuals fins al 2035. La inflació general podria sumar entre 0,32 i 1,18 punts cada un d’aquests anys segons l’informe L’impacte de l’escalfament global sobre la inflació, publicat pel BCE el maig passat. Els autors de l’estudi adverteixen que els impactes de cara al 2060 es podrien duplicar en comparació amb el 2035. D’entrada, aquest mateix organisme ja ha calculat que la calor extrema de l’estiu del 2022 va fer pujar la inflació dels aliments a Europa una mitjana de 0,67 punts percentuals (en una forquilla entre 0,43 i 0,93 punts per als diferents països). I, en general, l’impacte és més gran als països del sud. Espanya, el país més vulnerable Una altra anàlisi del BCE (del març del 2023), focalitzat sobre les quatre principals economies de la zona euro, assenyala Espanya com el país amb més risc d’inflació climàtica. La seva ubicació meridional, la importància de la seva producció agrícola i el pes d’un turisme internacional dependent del transport expliquen part d’aquesta vulnerabilitat més gran. "Entre les quatre principals economies de la zona euro, les taxes d’inflació d’Espanya són més sensibles als xocs relacionats amb la temperatura, especialment a l’estiu i la tardor", apunta l’informe. "Les respostes a Itàlia i França són més variades i els resultats a Alemanya solen ser insignificants fora dels mesos d’hivern", afirmen els autors del document. "Aquests resultats suggereixen que el canvi climàtic posa en risc l’estabilitat dels preus", sentencien. En aquesta línia, fins i tot dins un mateix país hi ha llars que surten més perjudicades que altres. Segons assenyala el Banc d’Espanya, les famílies amb un baix nivell de renda, amb un cap de família d’entre 35 i 45 anys i un baix nivell educatiu, situades en una zona rural i amb un ampli nombre de membres, són les candidates a patir amb més intensitat les mesures fiscals i regulatòries que faran apujar els preus dels béns i serveis més contaminants, dins de l’estratègia per mirar d’avançar en la transició ecològica i complir l’objectiu d’aconseguir el 2050 la neutralitat en l’emissió de carboni a l’atmosfera. En l’informe L’economia espanyola davant el repte climàtic (maig del 2022), aquest organisme pren en consideració el consum energètic tant a la llar (electricitat, gas o aire condicionat) com en els transports (cotxes, viatges...), així com la despesa en aliments, begudes, tabac i altres béns i serveis dels diferents perfils de llar i fa una estimació sobre la intensitat d’emissions de CO2 per cada euro gastat per a cada un. Aquestes dades li serveixen per perfilar el retrat robot de les llars i sectors productius més exposats al repte de la transició ecològica. Aquests perdedors són els que, segons el Banc d’Espanya, han de ser els destinataris de les mesures compensatòries que hauran d’adoptar els governs per garantir que la transició ecològica no esdevé una desigualtat més gran. Tres cares Isabel Schnabel, membre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu (BCE), ha posat sobre la taula les tres cares de la inflació climàtica. En primer lloc, el clima-inflació (climateflation en anglès), que es refereix a la relació entre l’augment de desastres naturals i fenòmens meteorològics greus i el seu impacte en l’activitat econòmica (com, per exemple, la sequera amb els preus). En segon lloc, la fòssil-inflació (fossilflation), que té a veure amb l’encariment dels béns i serveis que produeixen les mesures que adopten els governs contra el canvi climàtic. Finalment, la inflació verda (greenflation). El terme al·ludeix a l’encariment de les matèries primeres necessàries per a les noves tecnologies de la descarbonització. Sense anar més lluny, l’alumini, l’estany, el níquel o el cobalt són altres minerals imprescindibles per a la transició ecològica, i els seus preus van arribar a multiplicar-se per 10 el 2022. De tota manera, la inflació climàtica és només un dels múltiples desafiaments de l’escalfament global. Alguns estudis publicats en vigílies de l’inici de la cimera del clima de Dubai (COP28) apunten que la crisi climàtica ja està provocant una caiguda d’almenys l’1,8% del PIB global. I, si bé, les estimacions macroeconòmiques assenyalen als països del sud global i en via de desenvolupament com els més perjudicats, les estimacions microeconòmiques assenyalen cap a les famílies més vulnerables com les principals perdedores. D’aquí les contínues crides dels fòrums internacionals per posar en marxa un fons eficaç per pal·liar les pèrdues i danys de la crisi climàtica als països del sud global. I també, a escala nacional, per al disseny de polítiques que ajudin les famílies més vulnerables. El 5% dels cultius mundials es perden, segons càlculs de la FAO, per culpa de fenòmens climàtics extrems. El combustible aeri sostenible costa de 3 a 6 vegades més. Un impost al combustible aeri suposaria a Espanya 10.000 milions en el PIB el 2030, segons Deloitte. El Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni (MAFC) de la UE encarirà les importacions de ferro i acer, ciment, adobs, producció d’hidrogen i electricitat. ESADE calcula que MAFC tindrà un impacte mitjà de 100 euros per llar i any a Espanya. La indústria patirà un increment mitjà dels seus costos d’entre el 7% i el 8%. El sector emet el 3% dels gasos d’efecte hivernacle. Descarbonitzar el seu combustible podria apujar les despeses d’aquesta indústria entre un 70% i un 100%, segons la UNCTAD. La UE ha decidit prohibir la venda de cotxes amb motors de combustió a partir del 2035. Alguns fabricants afirmen que el cotxe elèctric és un 40% més car de produir. L’estratègia Fit for 55 de la UE estableix que tots els edificis nous han de ser de zero emissions d’aquí al 2030; i que els ja existents ho han d’aconseguir abans del 2050. La UE estableix que els combustibles més contaminants (carbó, petroli, gas) es gravaran amb el tipus més alt. L’informe dels experts per a la reforma fiscal a Espanya proposa crear o endurir impostos mediambientals per recaptar fins a 15.023 milions. Espanya va posar en marxa al gener l’impost als envasos de plàstic d’un sol ús. Els sectors afectats han advertit del seu efecte sobre la inflació.

Espanya pagarà cara la crisi mediambiental

El canvi climàtic està provocant un augment de la inflació en les economies europees pel deteriorament de les collites i una energia més costosa

El més llegit