Les Nacions Unides adverteixen sobre els «sis punts d’inflexió» que podrien causar «danys irreversibles» en la salut del planeta

La vida a la Terra se sosté sobre un delicat equilibri. L’estat d’un bosc, per exemple, condiciona la vida de totes les formes de vida que hi habiten i aquestes, al seu torn, depenen les unes de les altres per sobreviure. ¿Però què passa si una sola peça d’aquest delicat ‘puzle’ comença a enfonsar-se? Segons apunta un nou informe de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-EHS), l’empremta humana està alterant cada vegada més l’equilibri natural i això, al seu torn, ens està empenyent a superar «sis punts d’inflexió» que podrien empitjorar el rumb de la crisi climàtica i causar «danys irreversibles»en la salut del planeta i de les persones. La dinàmica és clara. «A mesura que extraiem de forma indiscriminada els recursos hídrics, perjudiquem la natura i contaminem la Terra, ens acostem perillosament a diversos ‘punts d’inflexió’ que podrien destruir els pilars dels quals depèn la vida», afirma Zita Sevesvari, autora principal d’aquesta anàlisi, presentada aquest mateix dimecres. Aquests són els sis punts d’inflexió sobre els quals alerta l’últim informe de les Nacions Unides. Extincions en cascada La humanitat està empenyent al caire de l’extinció centenars d’espècies arreu del món. En aquests moments es calcula que la taxa d’extinció és entre 10 i 100 vegades superior al ritme natural de la Terra. Segons adverteixen els experts, la desaparició d’una espècie podria «desencadenar una extinció en cascada d’espècies dependents» i «provocar el col·lapse de tot un ecosistema». Un exemple il·lustratiu és el cas de les tortugues de terra. Aquestes espècies es caracteritzen per excavar amplis caus al subsòl. Aquests espais, al seu torn, són utilitzats per més de 350 espècies per reproduir-se, alimentar-se i protegir-se de les altes temperatures. Ara com ara són diverses les espècies de tortuga, com les del Mediterrani, que es consideren en perill d’extinció. Una desaparició d’aquests animals en podria deixar desemparats d’altres com la granota talp fosca. I com que aquests amfibis es consideren clau per controlar poblacions d’insectes i evitar brots de plagues als estanys, la seva extinció obriria la porta a danys encara més grans en tot l’ecosistema. Esgotament d’aigua subterrània Un altre indicador en estat crític són les reserves d’aigua subterrània. És ben sabut que els aqüífers subministren aigua potable a més de 2.000 milions de persones i serveixen per regar cultius de tot el món. De fet, s’estima que més del 70% d’aquestes aigües es destinen a l’agricultura. Sobretot en períodes, com ara, en què la sequera meteorològica ha reduït dràsticament moltes de les reserves d’aigua. En aquests moments s’estima que més de la meitat dels principals aqüífers del món s’estan esgotant més ràpid del que es poden refer de forma natural. Si es continua així, segons adverteixen els experts, si l’acumulació d’aigua subterrània descendeix per sota del nivell dels pous, això podria deixar cultius sencers sense aigua i, al seu torn, posar en perill grans sistemes alimentaris. En països com l’Aràbia Saudita ja ha passat, i ha provocat que un país que als 90 destacava com el sisè productor mundial de blat acabés sent un dels grans importadors d’aquest cereal. Llindar de calor extrema Una de les facetes més visibles de la crisi climàtica és l’augment global de les temperatures. Els registres corroboren, d’una banda, com estan pujant els termòmetres del món i, de l’altra, com cada vegada hi ha onades de calor més intenses i freqüents. En els últims 20 anys s’estima que aquest fenomen ha provocat prop de 500.000 morts anuals arreu del món. A Europa, per exemple, s’estima que la calor extrema de l’estiu passat va causar 61.600 morts, de les quals més d’11.000 van tenir lloc a Espanya. Si la cosa segueix així, adverteixen els experts, podríem arribar a un llindar crític per a la salut humana: superar els 35 graus de temperatura durant més de sis hores. Aquestes condicions suposen un greu risc per a la salut humana i podrien agreujar encara més els danys per calor extrema. En aquests moments ja hi ha dues regions del món on això passa de forma regular (el golf Pèrsic i la conca del riu Indo). El 2070, es creu que aquesta situació podria afectar àmplies regions del sud d’Àsia i del Pròxim Orient. Per a finals de segle, més del 70% de la població mundial podria estar exposada a aquestes condicions durant almenys 20 dies a l’any. Desglaç de les glaceres de muntanya L’escalfament global està accelerant dràsticament el desglaç de les glaceres de muntanya. En els últims 20 anys s’estima que aquestes regions han perdut més de 267 gigatones anuals de gel (l’equivalent a esborrar del mapa 46.500 piràmides d’Egipte). La desaparició de les glaceres de muntanya, segons expliquen els experts, suposa una pèrdua d’aigua potable, així com de recursos per al reg de cultius i la generació d’energia hidroelèctrica. Tot això, al seu torn, també fa perillar l’estabilitat de regions senceres. L’informe de les Nacions Unides alerta del perill que suposa «superar el punt d’inflexió del desglaç de glaceres». Això ja ha passat en llocs com els Andes. En glaceres com el Quelccaya (Perú), per exemple, s’ha observat una reducció superior al 30% en les últimes tres dècades i això, al seu torn, ha provocat una escassetat periòdica de recursos hídrics en tota la regió. La situació es podria repetir a les glaceres d’Europa central, el Canadà occidental i Sud-amèrica. També preocupa la situació de més de 90.000 glaceres de l’Himàlaia, el Karakòrum i l’Hindukush, del qual depenen més de 870 milions de persones. Més pèrdues econòmiques Fer front als danys causats per un huracà, una tempesta extrema o una inundació és cada vegada més car i complex. S’estima que en els últims 50 anys les pèrdues econòmiques relacionades amb fenòmens meteorològics extrems s’han multiplicat per set. En les pròximes dues dècades aquesta xifra amenaça de duplicar-se ja que, d’una banda, s’espera un augment dels extrems climàtics i, d’una altra, tot apunta que hi haurà cada vegada més territoris afectats. Les Nacions Unides adverteixen que ja hi ha companyies d’assegurances que o bé han augmentat dràsticament la seva quota o bé es neguen a cobrir els danys causats per determinats desastres naturals de gran envergadura. Si se segueix així, adverteixen els experts, preocupa que «la falta d’assegurances podria deixar la gent sense una xarxa de seguretat econòmica per fer front a aquest tipus de catàstrofes». Contaminació espacial L’augment de missions espacials de les últimes dècades ha causat, com a dany col·lateral, un augment ingent dels residus que deambulen per l’espai. En aquests moments es calcula que hi ha més de 170 milions de fragments d’escombraries espacials que orbiten al voltant del nostre planeta. Segons apunten algunes estimacions, en els pròxims 10 anys es podrien llançar més de 100.000 noves missions espacials que, amb el pas del temps, acabaran convertint-se en ferralla. Els experts adverteixen que, si es continua així, l’òrbita terrestre es podria omplir fins a tal punt de rebutjos que, eventualment, es podria iniciar «una reacció en cadena de col·lisions» i això, al seu torn, podria convertir el conjunt de l’òrbita terrestre en una cosa totalment «inutilitzable» tant per operar satèl·lits com per llançar noves missions espacials.

Les Nacions Unides adverteixen sobre els «sis punts d’inflexió» que podrien causar «danys irreversibles» en la salut del planeta

Com parlar de la crisi climàtica sense causar atipament o ansietat: «Ningú empatitza amb xifres i gràfics»

Pitjor salut i factures més cares: així afecta la crisi climàtica a la teva vida

El més llegit