Llistes negres i brigades ciutadanes: la nova ofensiva contra l’auge de les espècies invasores

El combat contra les espècies invasores –fatals per a la preservació de la biodiversitat– és desigual. Aquests animals i plantes que s’expandeixen sense control, de moment, van guanyant la batalla que contra ells entaulen el Departament d’Acció Climàtica i altres entitats. A principis d’any es va alertar de les gairebé 200 espècies invasores que amenacen actualment els ecosistemes. En aquell moment, es va presentar un pla d’accions directes per abordar el problema. No obstant, el Govern reconeix que el creixement de moltes d’aquestes espècies ja s’ha desmarxat. Per això apel·la, entre altres solucions, a la col·laboració ciutadana. «La contribució d’agricultors, caçadors de bolets, naturalistes o apicultors s’ha convertit en una cosa vital», admet Anna Barnadas, secretària general de la conselleria. Però no només s’hi han hagut d’implicar els col·lectius «afectats». També s’apel·la a la ciència ciutadana: diverses entitats, per exemple, han llançat avisos a la població perquè adverteixin de la presència de coipús (Myocastor coypus) a les comarques de Girona. Junt amb @uniopagesos realitzem una jornada als #aiguamollsdelempordà (Alt Empordà), on expliquem a la pagesia el procediment per capturar el coipú (Myocastor coipus). Es tracta d'una de les espècies invasores més nocives d'Europa pels perjudicis que provoca en els conreus. pic.twitter.com/Ay1qid4ie5 — Agents Rurals (@agentsruralscat) 25 de enero de 2023 Control, no eliminació «En alguns casos, no tenim prou efectius per controlar certes espècies, ja que les seves estratègies de reproducció superen el control que podem arribar a exercir-hi», detalla Barnadas. Aquest escenari obliga a abandonar la idea de l’erradicació: «L’objectiu és el control, no l’eliminació. I més endavant, acabarà sent la convivència». Per al coipú, que s’escampa aprofitant el curs dels rius, el repte que s’ha marcat l’Administració és reduir el 70% el nombre d’exemplars. «Amb aquest rosegador anem molt tard. No actuem quan va aparèixer, 10 anys enrere, i ara s’ha descontrolat», explica Joan Pino, catedràtic d’Ecologia de la UAB i responsable del projecte Exocat, que s’encarrega d’estudiar la presència d’espècies exòtiques (i invasores, no totes) a Catalunya. L’eliminació de l’espècie al complet és realment complicada en la majoria de casos. Un cas paradigmàtic és el de l’ungla de gat (Carpobrotus edulis). Es tracta d’una planta de fulls crassos i grans flors que prolifera sense control al cap de Creus. El que es fa és intentar-la controlar. En canvi, a l’illa de Portlligat (al costat de Cadaqués), al ser un espai delimitat i concret, sí que s’ha pogut erradicar per complet. Llistes per «atacar» al principi Llistes per «atacar» al principiLes opcions d’èxit augmenten quan l’espècie es detecta de manera primerenca. «Per fer-ho, és clau tenir una llista amb els possibles animals i plantes exòtics que es poden convertir en invasors. Ens fixem en el que fan països veïns per anticipar-nos al problema», exposa Barnadas. D’aquesta manera, es pot «atacar» l’espècie des del principi. Quan una espècie exòtica (normalment traslocada pels humans) creix sense límits i perjudica les espècies autòctones es considera invasora. El seu triomf pot ser un problema perquè els hàbitats se simplifiquen i hi ha menys varietat animals i plantes, cosa que és un problema per a la biodiversitat. A Catalunya, les espècies exòtiques es concentren sobretot a prop de les grans urbs, tot i que cada vegada s’estan escampant per més llocs. Sovint, les condicions climàtiques faciliten la seva adaptació. És el que passa per exemple amb algunes algues marines tropicals que cada vegada són més presents al Mediterrani. «Actuem quan hi ha problemes per a la biodiversitat, la salut humana o l’economia», assenyala la secretària general de la conselleria. No obstant, en alguns casos s’ha trigat anys a actuar i no s’ha anticipat el problema com calia. Aquesta és sense dubtes l’assignatura pendent, frenar-les just quan es manifesten. «És necessari un canvi de xip. Hem de passar de la reacció a l’anticipació, per no anar a remolc», proposa Pino. Així, es podran evitar situacions com la de la vespa asiàtica en l’actualitat, un insecte que devora diversos pol·linitzadors autòctons com les abelles. Brigada veïnal Aquesta espècie ha crescut tant els últims anys que ja no es pot expulsar de Catalunya. Al Moianès, una entitat ecologista anomenada El Fanal va decidir intervenir-hi i organitzar un batalló ciutadà per reduir-ne la població. «Ens vam reunir amb els apicultors i ens vam centrar a liquidar vespes reines que sobreviuen després de passar l’hivern enterrades», explica Pilar Clapers, portaveu de la plataforma. L’objectiu era capturar aquestes reines abans que comencessin a posar ous. «La gent que hi va participar ens avisava per grups de Whatsapp dels nius detectats. Allà vam col·locar trampes amb verí per capturar-la», afegeix. En total van localitzar 36 nius i van eliminar 6.439 reines. És cert que hi va haver danys col·laterals: «En les trampes van morir mosques i algunes papallones nocturnes, però cap coleòpter ni cap abella autòctona. Les pèrdues són molt menors dels insectes que s’haguessin menjat les vespes asiàtiques si els nous nius haguessin prosperat». Calculen que han evitat uns 320 nius. Més de 100 persones han participat en l’esquadró i l’any que ve repetiran. Dura convivència Barnadas adverteix que, malgrat els projectes activats, haurem d’aprendre a conviure amb espècies noves. Ha passat ja amb les cotorres argentines a Barcelona i altres ciutats, i també amb la tórtora turca: «Són espècies que obligatòriament hem inclòs en la biodiversitat urbana. S’han de controlar, però ja formen part dels ecosistemes, tot i que no sigui l’ideal». Pino explica que hi ha animals autòctons que ja depenend’espècies invasores per sobreviure: «La gambúsia és un peix que té l’honor d’haver reduït les poblacions de fartet. Ara les cadenes tròfiques dels aiguamolls han canviat. És a dir, diversos ocells necessiten les gambúsies, les carpes i el cranc americà per alimentar-se i sobreviure». Un altre cas és el de l’aligot vesper europeu, una au rapinyaire que s’alimenta principalment de vespes asiàtiques. «Això només passa quan l’espècie invasora ja ha crescut més del compte. I això és precisament el que hem d’impedir amb anticipació i contundència si no volem acabar tenint una biodiversitat simple i basada en espècies generalistes i poc especialitzades.

Llistes negres i brigades ciutadanes: la nova ofensiva contra l’auge de les espècies invasores

L’Administració reconeix que no les pot eliminar i reclama col·laboració ciutadana

Erradicada la granota toro al Delta (o quan el final d’una espècie és una bona notícia)

MULTIMÈDIA | El perquè de la crisi de la biodiversitat

Linxs, ossos i llúdries, l’excusa per recuperar ecosistemes al complet

La famosa sargantana d’Eivissa, en risc per la invasió d’una serp peninsular

El més llegit