¿Per què ens hauria de preocupar que faci tanta calor al març?

Espanya està vivint temperatures típiques de l’estiu en plena primavera. Aquesta setmana, sense anar més lluny, els termòmetres han estat a prop dels 30 graus en diversos punts del país: una xifra més típica de mitjans de juny que de finals de març o principis d’abril. Hi ha qui veu en aquesta calor avançada una oportunitat per treure’s l’abric, anar a la platja o prendre’s una cervesa al sol per «disfrutar del bon temps». ¿Però per què preocupa tant que faci tanta calor al març? L’ambientòleg Andreu Escrivà ho explica amb un símil: «Les conseqüències de la crisi climàtica són com els ‘pack’ de iogurts del supermercat: pot ser que hi hagi algun efecte que ens pugui semblar agradable, com la caloreta d’aquests dies, però això no es pot dividir d’altres conseqüències més greus com l’avanç de les sequeres, l’augment del risc d’incendis i dels extrems climàtics». La sobtada arribada de la calor estiuenca a la primavera és, segons expliquen els experts, un símptoma més de la crisi climàtica i de l’escalfament global. El mateix fenomen que està provocant aquest anòmal augment de les temperatures d’aquests dies també és el responsable de, per exemple, la situació de l’escassetat de precipitacions que afecta gran part del territori espanyol, l’avanç de les sequeres i, en general, els múltiples danys mediambientals que s’observen als ecosistemes. Segons apunta l’últim gran informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), els efectes de la crisi climàtica ja afecten tots els racons poblats del planeta. I és més. L’avanç d’aquest fenomen ja ha posat en risc la meitat de les espècies vives del planeta: des dels animals i les plantes fins a les poblacions humanes. Mesos d’altes temperatures La pujada dels termòmetres d’aquests dies preocupa principalment per dos factors. Primer perquè, segons explica el meteoròleg Cayetano Torres (Aemet), «no és normal» que faci tant calor al març. I segon perquè les previsions a llarg termini apunten que ens enfrontem a diversos mesos amb més calor de l’habitual. A partir d’abril i fins i tot com a mínim setembre els pronòstics apunten que tindrem temperatures més altes que la mitjana en tots aquells mesos. L’any passat, els termòmetres es van disparar al maig i durant tot l’any van marcar xifres més altes de l’habitual. En total es van viure més de 300 dies amb valors més elevats del normal. Aquest any, la previsió és semblant. A excepció que l’arribada de la calor ha començat encara abans. «És normal i comprensible que la gent vulgui disfrutar d’aquests primers dies de calor de l’any, ¿però què passarà quan estiguem dies, setmanes i mesos arrossegant temperatures per sobre del normal?», reflexiona Escrivà. Per entendre els efectes d’aquest fenomen, l’ambientòleg planteja el símil d’un videojoc en el qual, segons que avança, veus l’estat de la teva barra d’energia. La calor constant no només et va minvant les forces sinó que, a més, t’impedeix fer els descansos necessaris per recuperar-te. «Els excessos de calor afecten la salut tant de les persones com dels ecosistemes. ¿Com s’hauria de sentir algú que té una malaltia crònica que empitjora amb la calor davant la previsió de tants mesos d’altes temperatures?», pregunta l’expert en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «¿Com s’hauria de sentir algú que té una malaltia crònica que empitjora amb la calor davant la previsió de tants mesos d’altes temperatures?» Andreu Escrivà, ambientòleg Efectes de la calor prematura Les altes temperatures es consideren un «disparador de malalties». Sobretot en el cas dels problemes cardiovasculars o respiratoris. L’any passat, després d’un estiu marcat per les onades de calor, a Espanya es van registrar més de 4.000 defuncions relacionades amb les altes temperatures. Segons un estudi publicat a la revista ‘Nature Climate Change’, almenys una de cada tres morts atribuïbles a les temperatures extremes es pot relacionar amb els efectes de la crisi climàtica al planeta. L’arribada de diversos mesos més calents que la mitjana també preocupa en altres àmbits. En l’agricultura, per exemple, la combinació d’un ambient sec i unes altes temperatures podria alterar encara més la producció d’aliments. Un dels estudis més grans realitzats fins a la data sobre els efectes de la crisi climàtica assenyala que la unió de sequera i calor extrema ha triplicat les pèrdues agrícoles a Europa en les últimes cinc dècades. Entre les zones més afectades hi ha Espanya. Més concretament, el sud-est de la península Ibèrica: la coneguda ‘cistella europea’ on es concentren gran part dels cultius de fruites i verdures de tot el continent. També preocupen els efectes de la calor prolongada als ecosistemes naturals. D’una banda, per com afectarà tot això les espècies d’animals i vegetals exposats a la calor extrema (l’any passat, per exemple, l’onada de calor va provocar episodis de mortalitat massiva a les aigües del mar Mediterrani). I d’altra banda, per l’impacte de la calor a llarg termini al medi natural. Sobretot perquè l’arribada de les altes temperatures dispara el risc d’incendis. Un recent estudi de Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) calcula que la crisi climàtica ha duplicat el risc que broti un foc al Mediterrani. «Si només et quedes amb el fet que està fent caloreta al març, només estàs veient una part del problema» «Si només et quedes amb el fet que està fent caloreta al març, només estàs veient una part del problema. Necessitem assenyalar tota aquesta cascada de conseqüències negatives no per ‘espantar’ la gent sinó per destacar la necessitat d’actuar contra la crisi climàtica», comenta Escrivà.

¿Per què ens hauria de preocupar que faci tanta calor al març?

«Si només et quedes amb el fet que està fent caloreta al març, només estàs veient una part del problema», explica l’ambientòleg Andreu Escrivà

El més llegit