George Monbiot: «Ens enfrontem a una extinció massiva si no canviem radicalment i ràpidament les nostres polítiques»

La ramaderia i l’agricultura són l’amenaça mediambiental més greu per al planeta, amb permís dels combustibles fòssils, afirma el zoòleg George Monbiot (Londres, 1963). Al seu últim llibre, ‘Regénesis’ (Capitán Swing), Monbiot advoca per la renaturalització: que l’ésser humà es retiri de la ingent quantitat de terreny que fa servir per a la producció d’aliments i permeti que els ecosistemes naturals (boscos, selves i sabanes) el repoblin. Vostè creu que si continuem amb el sistema actual de producció d’aliments correm el risc de col·lapse mediambiental i d’una fallida alimentària semblant a la crisi financera del 2008. ¿Què veu més a prop i per què? Ens enfrontem a un perill real del qual pocs són conscients. El sistema d’alimentació està perdent resiliència de la mateixa manera que el sistema financer el 2008. Això es deu a un grup reduït d’empreses internacionals amb estratègies similars als bancs el 2008. La ramaderia es concentra en quatre empreses mundials amb els mateixos mètodes de transport i regulació a tot arreu. El sistema ha perdut diversitat i això és molt perillós, es tracta d’un sistema complex com el financer. Quan hi ha problemes no degenera gradualment, sinó que col·lapsa d’un dia per l’altre. Els Estats van injectar diners als bancs i van salvar la situació, però el sistema alimentari no es pot salvar de la mateixa manera, el col·lapse serà immediat, moltíssim pitjor i impactarà en milions de persones. ¿Ho veu com un futur pròxim? El 2007 s’haurien rigut de nosaltres si haguéssim anunciat la crisi financera d’un any després, però era inevitable i només ho veiem mirant enrere. S’ha de reformatar aquest sistema i actuar ara. És un guru mundial del moviment de la renaturalització. ¿Per què és urgent deixar que la natura recuperi el terreny que li va arrabassar l’home? Estem avançant molt ràpidament cap a l’extinció massiva de les espècies i cap a un col·lapse ecològic semblant al que va passar fa 251 milions d’anys. Llavors van desaparèixer el 90% de les espècies, les plantes van morir, la desertificació va ser massiva. Em sembla que ens enfrontem a una cosa molt similar ara mateix, llevat que canviem radicalment i ràpidament les nostres polítiques. Hi ha dues coses a fer: deixar els combustibles fòssils i abandonar la ramaderia perquè el terreny que ocupa el repoblin els ecosistemes naturals. Així resolem el 95% del problema. ¿Ens podem extingir com els dinosaures? Sí, parlo de l’extinció del Permià-Triàsic. La superfície de la Terra era un únic continent i hi va haver erupcions massives a l’àrea de Sibèria. Els gasos amb efecte d’hivernacle van fer augmentar la temperatura de 8 a 10 graus. Això va portar a l’extinció massiva de les espècies i va passar entre els 3 i els 5 graus d’escalfament. Va costar 5 milions d’anys perquè qualsevol sistema viu tornés a néixer, a la platja hi veus el fòssil de la primera planta que va aparèixer, i vam trigar més de 10 milions d’anys a recuperar la biodiversitat que hi havia. Ara també augmenta la temperatura de 3 a 5 graus, amb la diferència que a l’inici del Triàsic vam trigar milions d’anys perquè passés i ara són dècades. L’han acusat de radical per promoure que la producció alimentària surti de les fàbriques en comptes del sòl. ¿Com argumenta la proposta? Ens hem passat 12.000 anys explotant el sòl, però la majoria del nostre menjar ja es produeix en fàbriques, sobretot si parlem de ramaderia. Als porcs i les gallines els criem tancats en fàbriques i els matem allà però no ens agrada pensar-ho, preferim pensar que tota la llet que bevem ve de vaques pastant. No volem saber, informar-nos. El que jo proposo és molt més eficient i molt menys cruel que les fàbriques d’avui dia i a més serviria per reduir l’empremta de carboni. ¿Quines són les iniciatives més prometedores en aquest sentit? Al seu llibre parla de cereals perennes i farines sintètiques altes en proteïnes. Hi ha microorganismes que podríem estar cultivant com bacteris i fongs, milions d’espècies amb diferents característiques. Es tractaria de començar la cadena de producció alimentària des del principi. La seva concentració de proteïna és molt més alta que les plantes, el màxim seria la soja, que té un 37% de proteïna. Les proteïnes microbianes s’assemblen més a la proteïna animal, tenen més bon gust i necessiten menys processament. Tot i que pinta un panorama desolador, creu que la pandèmia ha obert un moment propici per al canvi. ¿Tot és possible, si hi ha voluntat política? Durant els últims 50 anys ens havien dit que els governs no poden fer res, però durant la pandèmia van aplicar canvis massius i la gent ho va acceptar. Van exercir el seu poder, van prendre decisions desagradables, però necessàries. Es va reintroduir la idea que un govern pot prendre decisions assenyades i imposar-les. ¿Per què qualsevol canvi que tingui a veure amb l’alimentació genera una oposició tan ferotge? El menjar és una cosa visceral, va directa a l’estómac, i l’associem a la nostra identitat. Si el qüestiones, la gent se sent amenaçada. Però ja ha canviat radicalment la nostra manera d’alimentar-nos: fa dues generacions la dieta depenia del lloc de procedència, no era en gaires casos una dieta sana ni desitjable, però la gent s’hi identificava. En els últims quaranta anys hi ha una dieta estàndard global, les persones d’una mateixa classe social mengen de manera similar arreu del món. ¿I no serviria tornar a les velles dietes locals? El menjar de proximitat és un mite. No tenim prou sòl per plantar a prop d’on viu la gent, la distància mitjana entre on es cultiva i on es menja finalment el producte són 2.200 quilòmetres. Greta Thunberg el defineix com una de les veus més intrèpides i importants del moviment climàtic mundial actual. ¿Es coneixen? He vist la Greta unes quantes vegades, va venir un dia a casa meva i vam passar un parell d’hores meravelloses junts. És brillant, té una ment estratègica. Comprèn la situació mediambiental, en tota la seva profunditat i extensió. Entén com s’hi pot intervenir i es veu a si mateixa fent-ho. A més és molt divertida, com es veu de vegades en les seves respostes curtes, feridores. Ha canviat la conversa global amb l’edat que té i ha enviat un misogin a la presó. Qui sap què aconseguirà quan arribi als 20.

El més llegit