El botí de recursos d’alta mar: el gran escull per al Tractat global dels oceans

Fa més de quinze anys que el món intenta tancar un gran acord global per protegir els oceans del planeta però, fins ara, encara no s’ha aconseguit forjar un compromís unànime sobre com es pot salvaguardar un recurs que és de tots i de ningú alhora. Aquesta setmana, els membres de les Nacions Unides es reuniran per abordar de nou aquest debat. L’objectiu és firmar una vegada per sempre el primer Tractat global dels oceans (l’equivalent a l’Acord de París per als mars del món). Els tres últims intents per tancar aquest pacte van fracassar. I ara hi ha qui tem que la baralla pel ’botí de recursos d’alta mar’ torni a provocar el mateix. Aquestes són les claus per entendre les negociacions del Tractat global dels oceans i els principals esculls que, almenys fins ara, han torpedinat la firma d’un acord. Protecció dels oceans La lluita per la protecció dels oceans fa dècades que és sobre la taula. El 1982, la Convenció de les Nacions Unides sobre Dret del Mar (Unclos) va declarar els fons marins i oceànics com a «patrimoni de la humanitat» i va fer la primera gran crida global per protegir aquests ecosistemes. El 2018 van començar les converses oficials per crear el primer Tractat global dels oceans. L’objectiu era tancar un acord global el 2020 però l’arribada de la pandèmia de covid-19, d’una banda, i l’acarnissat debat entre els estats, de l’altra, va retardar la firma del pacte. Els 168 membres de les Nacions Unides es reuniran entre el 27 de febrer i el 3 de març per reobrir el debat. Dret en alta mar La gran majoria de debats que en aquests moments obstaculitzen la firma de l’acord tenen a veure amb com s’han de regular les activitats humanes en alta mar. És a dir, les accions que tenen lloc en aigües internacionals i que s’escapen de tota jurisdicció nacional. Més de dos terços dels oceans (l’equivalent a 11 milions de quilòmetres quadrats) entren en aquesta definició. Atès que cap país per si sol pot aplicar les seves lleis en aquestes àrees, l’única manera de regular-ne l’ús és a través de mecanismes de cooperació internacional. Experts i entitats, de fet, demanen tancar un tractat fort, ambiciós i vinculant per protegir el 30% dels oceans per al 2030. Àrees protegides Aquests moments es calcula que només el 10% de les àrees marines estan protegides. La majoria són a les zones de costa. En alta mar, només l’1,4% de les aigües tenen aquest estatus. El desembre del 2022, la cimera de Mont-real va aconseguir tancar un acord global per protegir el 30% de la superfície del planeta per al 2030 i això, per extensió, també s’aplica als oceans. Ampliar l’extensió de les àrees protegides significaria, d’una banda, traçar un nou mapa global de reserves marines i, de l’altra, aplicar un seguit de limitacions i prohibicions dins d’aquests espais. Això implicaria, per exemple, limitar la pesca, el trànsit d’embarcacions i les activitats d’explotació. No tots els països veuen amb bons ulls l’aplicació d’aquestes mesures. Recursos genètics Un dels grans esculls de les negociacions és un tema pràcticament desconegut per al públic general però que per a països, empreses i indústries resulta clau: l’explotació de recursos genètics. Durant les exploracions en alta mar es descobreixen espècies, microorganismes i substàncies que s’utilitzen en la indústria cosmètica i farmacèutica, entre d’altres, per elaborar productes. El remdevisir (el primer tractament aprovat contra la covid-19) ve d’una espècie extreta d’alta mar. Passa el mateix amb alguns tractaments pioners contra el càncer. En alguns casos, per elaborar aquests productes cal capturar aquests organismes. En d’altres, els compostos se sintetitzen i es pugen a repositoris digitals. ¿Però qui és el propietari d’aquests recursos? ¿Qui s’ha de lucrar amb l’explotació? El Tractat dels oceans es disposa a legislar aquest assumpte que ara mateix està en terra de ningú. Alguns països reclamen que, de la mateixa manera que es produeix amb les explotacions pesqueres transfrontereres, una part dels beneficis d’aquests productes es reparteixin entre tots. D’altres, com els Estats Units i el Canadà, argumenten que els guanys s’han de quedar als països que impulsin aquesta mena d’expedicions. Tot apunta que l’acord final intentarà posar límit a aquesta qüestió, tot i que encara no queda clar com s’acabarà de definir. Avaluacions ambientals L’altre gran tema de debat és com es poden protegir els ecosistemes marins de l’avenç de la crisi climàtica. En aquests moments, es calcula que més de 45.000 espècies marines estan en perill d’extinció pels danys mediambientals causats per la nostra espècie, la contaminació, l’augment de la temperatura de les aigües i l’acidificació. El Tractat dels oceans aspira a crear un mecanisme per avaluar l’impacte ambiental de les diferents activitats humanes en aigües internacionals per a així limitar-ne l’impacte. El debat està, una vegada més, en el detall de qui, com i quan s’han de fer aquests estudis i aplicar les mesures pertinents.

El més llegit