Meteoclimatic, la força dels aficionats al temps

La xarxa Meteoclimatic ha arribat a la majoria d’edat el 2022 consolidada com una web de referència en el món de la meteorologia. Tot va començar el 2004, abans de l’aparició de Twitter, Instagram i altres xarxes socials d’internet que faciliten l’intercanvi d’informació, quan quatre aficionats catalans (Crispín Parra, Joan Carles Pallejà, Miquel Tost i Josep Sort) van decidir interconnectar les seves estacions, mostrar en temps real les seves dades (temperatura, humitat, vent...) i oferir la possibilitat que d’altres se sumessin a la iniciativa. L’èxit ha sigut rotund. Avui són més de 1.500 estacions repartides per tot Espanya, Portugal i Andorra, segons el comptador automàtic de la mateixa web. I continua l’alça. «En una època tranquil·la –comenta el programador informàtic Josep Sort (Terrassa, 55 anys), un dels grans impulsors i administrador de web de la xarxa–, Meteoclimatic rep unes 40.000 visites diàries, tot i que en episodis extrems, com va passar amb la tempesta ‘Filomena’ el 2021, es pot arribar a 500.000. Ara hem millorat el processador, però al principi se’ns col·lapsava quan hi havia grans nevades». La xifra actual de 1.500 observatoris pot variar diàriament a causa de problemes tècnics, altes de nous usuaris o simplement perquè alguns aficionats han abandonat o mort, però Meteoclimatic encara no ha tocat sostre. «Encara hi ha marge per créixer –afirma convençut Sort. Tenim usuaris a Catalunya o Madrid, lògic perquè es tracta de les zones més poblades, però ens queden àrees amb menys presència, especialment a Portugal i a les províncies de l’Espanya buidada». Tantes estacions accessibles ofereixen lògicament un panorama molt precís del temps a la península Ibèrica i les illes. Per exemple, segons el recompte de Meteoclimatic, la màxima temperatura del 2022 a Espanya correspon a dos observatoris de la província d’Alacant (Sant Bartomeu Centre i Oriola) que van arribar a 46,1 ºC i 45,9 ºC durant una brutal incursió càlida al juliol. Quant a pluges, la primera en la classificació va ser A Lagoa, en el municipi de Pontevedra de Campo Lameiro, on es van recollir ni més ni menys que 2.300 mm (litres per metre quadrat). Molts socis de Meteoclimatic són grans aficionats que disposen d’un equip protector pràcticament professional, però per participar en la xarxa n’hi ha prou de tenir una estació capaç de transmetre dades a un ordinador. «A partir de 200 euros comences a trobar coses que funcionen bastant bé», diu Sort. Meteoclimatic compta amb un sistema d’auditories per garantir la qualitat de les dades de les estacions. «No podem anar a veure-les una a una. Ens les ensenyen amb una foto, mirem que estiguin ben situades i si és necessari, proposem millores», afirma el programador. Un algoritme, a més, pot detectar dades anormals a qualsevol de les estacions –per exemple, una avaria inesperada– i discriminar les dades. «Un dels aspectes que més ens allunya de les estacions empleades pels serveis meteorològics és precisament la ubicació», admet Sort, ja que en la majoria dels casos no estan aïllades enmig d’un solar –sense tenir interferències– i a metre i mig del terra. Molts membres de Meteoclimatic viuen en pisos i la seva única opció és col·locar-les al terrat o terrassa de l’edifici. «La qualitat no és òbviament la mateixa que a les estacions de l’Aemet o el Meteocat, però les dades amb prou feines difereixen», precisa Sort. José Manuel Campoy, de 48 anys, electricista de professió, comenta per exemple que la seva estació meteorològica a Archena, a uns 25 quilòmetres de Múrcia, ofereix unes dades similars a les de l’estació de l’Aemet a la mateixa localitat. «Recordo que vaig començar amb una estació comprada a l’Aldi per 15-20 euros», diu fent broma. Ara té una Davis Vantage Pro2 Plus, «amb sensor de llum i ultraviolat», precisa. «El meu rècord de calor a Archena són els 45,8 ºC que vaig recollir l’any passat –afegeix Campoy. Aquí a Múrcia, amb situacions de terral, l’efecte föhn apuja brutalment la temperatura», il·lustra. I, després, és clar, com a tota la conca mediterrània, hi ha risc de xàfecs copiosos. El màxim diari al seu observatori, amb dades des del 2010, és de 110 litres. Campoy considera que part de l’èxit de Meteoclimatic és poder comparar amb altres estacions: «A la gent li agrada mirar si hi ha rècords. N’hi ha veritablement obsessos», comenta amb humor. Un altre dels participants veterans a la xarxa és Roberto Sáez, assessor fiscal de 53 anys, que al seu pis amb jardí al barri de Bufalà, a Badalona, disposa de dues estacions: una d’automàtica tipus Davis i una de manual amb pluviòmetre homologat i garita Stevenson amb què subministra dades a l’Aemet i el Meteocat, precisa. Sáez, que recorda que la seva afició li ve de petit, quan robava al seu pare el termòmetre de mercuri «per posar-lo al balcó», recorda com a fites a la seva actual vivenda la nevada amb 11 centímetres de gruix del març del 2010. Després de recordar que Meteoclimatic és un projecte «artesanal» i sense ànim de lucre –«els petits anuncis que hem fet fins ara gairebé no serveixen per cobrir les despeses del servidor»–, Sort conclou que la web estrenarà ben aviat noves prestacions. «Quan la vam crear no hi havia mòbils intel·ligents –rememora. L’he refet per modernitzar-la i millorar el processament de les dades històriques, entre altres aspectes».

Meteoclimatic, la força dels aficionats al temps

Més de 1.500 aficionats a la meteorologia enllacen per internet els seus observatoris per oferir gratuïtament dades de temperatura, pluja i altres paràmetres. El resultat és un complet panorama del que passa a Espanya. I també a Portugal i Andorra

El més llegit